Donar forma a la realitat és feina de la imaginació

Un relat de: kefas

"És només amb els ulls de la història que es pot conèixer la realitat", vaig deixar anar mentre feia vibrar les parpelles i posava cara de tòtil. No va fer efecte. Mai en feia. Ella continuava al meu costat, dreta, amb la mà esquerra estirada i la mà dreta arronsada a l'alçada de la clavícula, talment com si estigués tensant la corda d'un arc per disparar una fletxa. Sense mirar-me va dir "Demà el caçaré, creus que tinc prou força per clavar-li la fletxa al cor?" Em va inquietar la pregunta, "El cor de qui?" vaig replicar, fluixet, perquè ningú em sentís. "De Mart, de qui sinó?" De vegades em desconcertava, però era una bona companya. Sempre m'ajudava en les mates.

"Mira, ja arriba!" va dir mentre em clavava un cop de colze al braç dret. Era el profe d'història que entrava a la classe. Tal com havia promès, portava un scuttum en una mà i un pilum en l'altra per explicar-nos les tècniques de combat de les legions romanes. "Que no ho veus? És diví el meu déu!" va dir entre sospirs mentre es posava dreta. Portava un vestidet blanc amb tirantets que, en un moment, va quedar a terra. Nua, va estirar el braç esquerre i amb la mà dreta va fer el gest de tensar la corda d'un imaginari arc. El profe la va mirar i va aixecar el braç amb l'escut mentre deia, "Què fas, Diana?" Ella va separar els dits de la mà dreta. Potser vaig veure que de la seva ma oberta sortia un raig fosc, com una fletxa, que volava fins al pit del professor. Aquest no es va aturar i va continuar cap a la pissarra. "Mart!", va cridar Diana, "no fugis, no et pots escapar!" El professor va girar el cap, va semblar que s'entrebancava amb alguna cosa i, amb estrèpit, va caure a terra.

L'enterrament va ser molt concorregut. Tothom parlava de la mala sort en la caiguda. S'havia clavat la llança al cor.

Algú va gravar a la làpida "Ara la meva realitat és la teva imaginació". Per la forma irregular de les lletres i els esquerdills que hi havia, semblava obra d'un llamp. Algú va mormolar el nom de Zeus.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Fidel Català | 03-03-2022

    Felicitats kefas, bona feina!!

  • Brillant![Ofensiu]
    Ness | 02-03-2022

    Una història entremaliada amb un final original. M'ha agradat molt!
    I m'ha fet gràcia veure que hi ha algú que fa servir l'expressió de posar cara de tòtil. Veig que no estic sola i algú més la fa servir.

    Enhorabona per aquest relat brillant! I molta sort a la final.

  • Ho veus![Ofensiu]
    TerricheT | 02-03-2022

    Algunes vegades els ocells fan...

    Ja t'ho deia jo! I això que no tinc cap mà dins del jurat, ni sé qui són ni com ho fan. Bé, com potser sí, oi?, donant punts a cada relat, o valorant-los.
    Et felicito per la tria, ja t'ho deia que el relat s'ho val, segons el meu criteri.

    Si més no, ja tens un relat al recull, i una possibilitat d'arribar a la finalíssima, com el meu de fa un parell de mesos.

    Salut!

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2022,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • M'agrada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-02-2022

    Bo, sàvia barreja de realitat i mitologia. M'agrada molt

  • Jugar[Ofensiu]
    Homo insciens | 19-02-2022


    M'ha agradat molt com jugues en el relat: amb els déus, amb les paraules, amb la mitologia i la realitat I com no podia ser d'altra manera, amb un bon epitafi per acabar la història.

  • Nota a banda[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2022


    L’autora Noia Targarina ha escrit “Records de l’Òscar” en aquest web el dia 18 de febrer del 2022. Es tracta d’un poema per la pèrdua del seu fill, molt emotiu, en recomano la lectura. Et fiques a la pell de qui ha volgut escriure per canalitzar un dolor lacerant, i ho aconsegueix amb paraules senzilles i transmetent un sentiment de dolor que s’encomana.
    A l’apartat de comentaris, trobo el següent:
    “Pensament
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2022 | Valoració: 9
    Un poema amb molta emoció pel teu Òscar. Li fas moltes voltes als records pel teu Òscar. Perfecciona i poleix els poemes abans de publicar-los.
    I no publiques tants seguits, seguits. Que això no és correcte.
    Salutacions.”

    He clicat a l’opció “Ofensiu” amb la finalitat que l’editor/editora en revisin el contingut i obrin en conseqüència. És indecent que un lector aconselli de polir un text i recomani de no publicar-ne tants de seguits sobre la mateixa temàtica, titllant-lo d’incorrecte, mostrant-se del tot indiferent al dolor de qui es troba en una situació tan trasbalsadora. Tens el cor de pedra, Perla de Vellut? Em sap greu, però aquí poso punt i final a seguir-te llegint i comentar-te, Perla de Vellut. A banda de la basca que m’ha provocat el teu indecent comentari, t’hauries d’aplicar la dita “no diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu”, perquè els teus relats no estan exempts de ser perfeccionats i polits, només faltaria. M’avergonyeix que hi hagi gent amb tanta manca de sensibilitat envers el proïsme que pateix. Espero una rectificació per part teva, Perla de Vellut, sobretot pensant en Noia Targarina.

  • Originalíssim![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-02-2022

    Molt original. Un relat on l'imaginari sembla que passi per un somni fins a fer-lo versemblant.
    El relat és evident que té l'estil propi de l'autor.
    Fins aviat,
    Neus

  • El déu a la tramoia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-02-2022

    Un relat ben oníric; no és només que parli de la imaginació, tot ell sembla un somni. La Diana sembla que ara vulgui viure a la imaginació del professor, però en realitat viu a la del narrador, és com un joc de nines russes. Amb tants embolics, no hi ha com un bon "Deus ex machina" per a enllestir-ho tot.

  • Original[Ofensiu]
    TerricheT | 15-02-2022

    Molt original la manera de confondre'ns entre mitologia i realitat. Ben portat el ritme i com ens condueixes pel teu relat, fantasia, realitat, no hi fa res!, una història molt ben desenvolupada, et desitjo sort, aquest relat hauria de passar a la final.

  • Surrealisme[Ofensiu]
    llpages | 15-02-2022 | Valoració: 10

    No saps si estàs en una aula envoltat d'adolescents, en una trobada de déus greco-romans o bé en un teatre de l'absurd, però et fa pensar que el títol del relat és la clau de volta del que vet vol transmetre el relat: serà la teva imaginació la que et farà decidir-te per una realitat o una altra. Un text que distreu, té moments hilarants i fa rumiar, no podem demanar més. Enhorabona, kefas!

  • La realitat feta imaginació. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-02-2022 | Valoració: 10


    Molt profund tot el teu relat. D'un no res expliques tota una història. Que prompte van soterrar al professor, per la seua intrepidesa.
    Damunt que és fantàstica, és molt enginyosa.
    Enhorabona, Kefas.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats