Cercador
Dóna’m vida
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Dóna’m vida
Superba la melodia com el vent et canta - deia el primer vers quan se li va acudir. Ara, quaranta anys més tard, no recorda el poema i no pot escriure o pensar en res més. El místic brot de lucidesa li va venir donat com un glop d’adrenalina que li va enardir el pensament fins a l’oblit. I amb la inspiració, el malefici: l’eternitat, un pou sense fi, tan fons com el fracàs de què es vassall.
El vell – així es fa dir – poeta, davant del mirall, veu el mateix de fa quaranta anys. Es mira fent ganyotes i estira el coll per palpar-se la sotabarba, però res, la pell es conserva fina com la d’un bebè i és que la gravetat ha donat el seu cas per perdut. El temps es va oblidar d’ell i en comptes d’envellir, està atrapat en una joventut eterna. Però se sent rovellat, avorrit i fàcil de preveure. No se suporta.
Però, capficat com és, la rutina el duu a la parada de bus habitual per agafar el mateix bus de fa quaranta anys, amb l’esperança de recuperar el fil que hi va perdre. Allà hi esperen, uns asseguts, altres dempeus, les mateixes cares desconegudes de cada matí. Però avui, un dia com qualsevol altre, hi ha una noia que li recorda a algú i li fa sentir, de sobte, una remor a l’estómac amb gust d’antany i les paraules oblidades se li enfilen per les venes fins emboirar-li el pensament. Però un cop s’ha decidit a acostar-s’hi, el bus arranca i ella desapareix rere el vidre. El persegueix com bonament pot ja que pateix un envelliment instantani: les cames li flaquegen, les arrugues el deixen pansit i els ossos se li fan petits, minúsculs, fins que no queda res del vell poeta, només un fil prim de veu que diu:
Tot és mel sota el teu nom, Marta.
Roger Alabau Perich
Superba la melodia com el vent et canta - deia el primer vers quan se li va acudir. Ara, quaranta anys més tard, no recorda el poema i no pot escriure o pensar en res més. El místic brot de lucidesa li va venir donat com un glop d’adrenalina que li va enardir el pensament fins a l’oblit. I amb la inspiració, el malefici: l’eternitat, un pou sense fi, tan fons com el fracàs de què es vassall.
El vell – així es fa dir – poeta, davant del mirall, veu el mateix de fa quaranta anys. Es mira fent ganyotes i estira el coll per palpar-se la sotabarba, però res, la pell es conserva fina com la d’un bebè i és que la gravetat ha donat el seu cas per perdut. El temps es va oblidar d’ell i en comptes d’envellir, està atrapat en una joventut eterna. Però se sent rovellat, avorrit i fàcil de preveure. No se suporta.
Però, capficat com és, la rutina el duu a la parada de bus habitual per agafar el mateix bus de fa quaranta anys, amb l’esperança de recuperar el fil que hi va perdre. Allà hi esperen, uns asseguts, altres dempeus, les mateixes cares desconegudes de cada matí. Però avui, un dia com qualsevol altre, hi ha una noia que li recorda a algú i li fa sentir, de sobte, una remor a l’estómac amb gust d’antany i les paraules oblidades se li enfilen per les venes fins emboirar-li el pensament. Però un cop s’ha decidit a acostar-s’hi, el bus arranca i ella desapareix rere el vidre. El persegueix com bonament pot ja que pateix un envelliment instantani: les cames li flaquegen, les arrugues el deixen pansit i els ossos se li fan petits, minúsculs, fins que no queda res del vell poeta, només un fil prim de veu que diu:
Tot és mel sota el teu nom, Marta.
Roger Alabau Perich
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!