dol organic

Quetzcoatl,

Fins i tot esqueixada, desmembrada de la font de la Vida, és ben evident que el teu cor bombeja sang molt arrelada dels qui estimes i t'estimen.

Un moment que et desvetllà la part més orgànica i humana; la que és el teu passat, el teu present i naturalment el teu futur.

Paraules molts valuoses, Quetzcoatl: t'honora haver-les escrit i haver-les volgut compartir amb nosaltres. Gràcies.

Si entens la mort (has estat benèvola amb Cronos) és que per a tu, viure amb plenitud és essencial.

Mai, deixis d'escriure Quetzcoatl.
Una abraçada!

Una pausa per un moment de reflexió. Un punt i seguit d'obligada pausa.
Qualsevol cosa que succeeix, en el cor d'algú que ho pot rebre, serveix per a millorar el futur. Amb les mostres d'estima, i amb el respecte a la persona, es pot (de fet és quasi una obligació: s'ha) de millorar com a persona.

Molts records,

Marc Freixa (Joan Petit)

aquest dol que neix en un punt inconcret, entre l'ànima, el cor i el cos. Punyent, estroncador, presagi d'haver perdut una arrel del que erem, del que som i del que serem.
Noves arrels s'endinsen en el nostre interior, regades amb el record inesborrable del que mai mort del tot.
Paraules i sentiments que esborronen la pell...

Una abraçada i molts ànims!

(Si em permets l'expressió.)

És increible cóm t'entens de bé amb les paraules. És increible com, amb poques lletres, expresses tan clarament el "dol" que et corrou per dins. És com si et manqués alguna cosa que, en certa manera, et donava vida.

Un cop més, el meu barret a la mà per tu.

Abraçada forta!!

història i vida, morir de vell i de savi, mor una mica de passat i una mica de present, davant la mirada cínica del temps..."
Ni tans sols quan el dolor et colpeja... deixes de fer poesia i escrius un dels relats més preciosos que he llegit des de fa molt de temps... i és que la poesia no s'estudia, ni es prepara ni maquilla, ni es vesteix ni s'inventa... només se sent i es porta en les venes...
"Ni un però... ni un per què... "... no és una derrota la mort... és la darrera pàgina biològica que tanca llibres d'or...
"et sents nena, petita, molt petita..." perquè en la vida mai s'ha crescut prou i la mort ens fa petits, com intentant allunyar-nos d'ella i buscant amor on refugiar-nos...
però saps... a l'altra banda del Gran Blau... no se t'ha mort res ni ningú... només ha canviat d'estat la matèria del teu ésser estimat... però l' AMOR i el RECORD són inorgànics i res pot contra ells... la mort.
Ara comprenc allò del teu e-mail... i vull travessar el Gran Blau per estar amb tu i llegir junts una i mil vegades aquest poema meravellós... t'has fet petita però FORTA com una roca en la que estàs asseguda... i encara que et tremolin cames i cor... dintre de poc et sentiràs millor, perquè el RECORD és un perfum que no s'evapora...
un petonàs i una abraçada eterna... ja parlarem...
PD. el títol, també genial...

Quetzcoatl, tens una manera de dir les coses brutalment directe i dolçament preciosa...
En aquest text, per exemple, t'has disseccionat el ventre i l'has esparcit molt encertadament sobre un full en blanc. Fora cursilades: que escrius molt i molt bé, i aconsegueixes ser increiblement sincera i transparent en els teus escrits, cosa gens fàcil.

Ànims i cuidat !

I per cert, felicitats, que veig que abans la biografia posava "a punt de fer 20 anys" i ara ja posa que els tens.

Una abraçada carregada d'aires positius del Mediterrani, i PURA VIDA !

PD: els teus escrits són envejables, i les fotos també. Collons, preciós...

Seguiré llegin-te, i llegin-te, i llegin-te...

Aquest sentiment que paleses alguna vegada o més, en la vida, el sentim. És un sentiment que gairebé no es pot explicar, ja que sorgeix i rebrolla de molt endins: tristesa, alegria, vida i mort... tot es confon i es dissolt... a través de "cínica mirada del temps", com dius. Però ja saps: el temps és un concepte totalment antropocèntric, atès que som nosaltres que l'hem inventat per tal de poder explicar els canvis i els moviments que constaten en la nostra vida. He llegit que "tampoc no té sentit definir el temps zero i en realitat parlar de l'origen de l'univers és inadequat. L'única referència temporal correcta seria la de l'instant present."

Només dir-te que m'agrada com escrius!

La mort és vida, el què li dóna sentit, el final, el què delimita l'existència.
Una abraçada ben forta, espero endolçir aquest dolor tant en dins i endins...