Doble fons

Arribarà a un quart i cinc de deu. Deixarà l’abric sobre la cadira del menjador. Vindrà a la cuina i et farà un petó. Després s’atansarà a l’habitació d’en Sebas, però ell no hi serà, li diràs que és a casa d’un amic. Anirà al seu despatx, s’asseurà a la butaca i, com sempre, li portaràs un whisky. Tornaràs a la cuina i a partir d’aleshores, passi el que passi, no et mouràs d’allà. És un home sistemàtic, seguirà la rutina de sempre, tu fes el mateix i no sospitarà. No li facis cap senyal ni realitzis cap acció fora de la normalitat. Tenim instruccions clares, si col·labores no us passarà res, ni a tu, ni al teu fill. El teu marit no és l’empresari honest que et penses, necessitem extreure-li certa informació que només ell coneix. Falten sis minuts. Ho has entès? T’he preguntat si ho has entès!

***
Un tret ressona a tota la casa. Quan entra al despatx els atacants ja no hi són i el seu home jeu a terra envoltat de sang. Rere seu, desenes de dossiers escampats, amb detalls sobre crims i xantatges, surten del doble fons d’un armari que roman obert de bat a bat. La policia veurà l’escenari i comprendrà que els negocis tèrbols del seu marit l’han portat inevitablement a aquesta situació. I tindran raó. La dona agafa el telèfon amb calma i servint-se un whisky truca a la policia. Amb cada glop celebra que s’ha complert, fil per randa, el seu pla. Cada escena que es va imaginar. Fins i tot l’última. Amb un gest de satisfacció als llavis cerca els ulls de l’home moribund, que li retorna perplex la mirada en el darrer alè.