Divagacions massa pretencioses sobre un suposat Nirvana meu

Caminant per l'habitació, rodejat de boira porpra, el somni budista, em cerco pretenciosament. Em calen coses, no ho tins pas tot dins meu, és clar... Més clar que l'aigua neta impregnada de partícules naturals. Però malgrat Tot, jo reflexo la meva boira porpra de l'energia interior i exterior, encara que sense saber del cert si algú ho nota, crec molt i molt que no, però així passo l'estona. Mai surt Tot, perquè el Tot no existeix, s'expandeix... Cal llegir la Bíblia, començant pels llumeners. Cal llegir la Crítica De La Raó Pura de Immanuel Kant, cal llegir La Teoria Del Tot, de Stephen W.Hawking, i molt més... Mai s'acaba, ja ho he dit. Així es pot comprendre i entrar dins nostre, ser romàntiques o romàntics,... Que una o un pugui arribar al Nirvana, que és una flipada immensa que, també ho he dit, s'ha de comprendre, i ja he assenyalat alguns llibres importantíssims, no ho sé del cert. Espero que sí, espero que ens reunim totes i tots en << Això >>, i l'amor triomfi. Que ningú s'ofengui si ha notat en mi aires de superioritat, no ho són, és una ficció del pensament que m'interpreta malament quan llegeix aquest petit escrit, i ho justifica el fet que puc jurar que sóc completament humil. Potser la meva esquizofrènia fa que hi hagi en mi coses contradictòries, però és que jo conec molt poc, poquíssim, el funcionament del cervell. Si tinc necessitat d'elevació potser és pel sentiment de soledat, que m'envaeix. M'acompanyen la música i les lectures, però ja us dic que em costa molt comunicar-me per por d'errar en la meva intenció i rebre una resposta violenta. En tot cas, estic molt més segur en temes de violència física que moltíssima altra gent del món, això ja us ho podeu imaginar. Però aquí també em comunico, com ho faig amb els meus amics d'una manera menys sincera, a manera d'un trovador pobre i foll que busca més boira porpra i més companyia.