Diu que el seu regne no és d'aquest món

Suposo que algú que es fa dir copèrnic no pot ser molt imparcial amb l'església catòlica, no? De fet m'estranya una mica que no hagis comentat res del passat de l'actual cap suprem d'aquesta institució. Bé, vagi per endavant que els meus coneixements sobre la matèria són difusos, poc concrets. Però sí que dones la impressió, com t'han comentat més a baix, d'atacar una mica indiscriminadament, de fer unes valoracions d'opinió personal massa parcials.

Per exemple, les actuals maniobres en contra de certes mesures del govern, a mi em semblen més una estratègia d'atrinxerament polític (potser en previsió de que a algun polític insensat i anticlerical se li acudeixi la genial idea de revisar el finançament públic que rep aquesta institució).

Per la resta, coincideixo amb tu que la idea del cristianisme s'ha pervertit pel poder (com també va pervertir el comunisme i les altres revolucions que han tingut la desgràcia de triomfar) i que certes persones haurien de baixar de les seves atalaies (estan tan amunt que només ens veuen com puntets) i baixar de tant en tant a la terra, per intentar entendre la realitat, sense aquest complexe de superioritat moral que els afligeix.

Trobo que gran part de les coses comentades a aquest article són objectivament certes, com tipus ciberdiari (i per tant no tenen gaire abast especulatiu, dit sia sense ofendre).

M'ha agradat l'article, fes-ne més. Està ben redactat, és amè, amb la correcta longitud i amb unes gotetes d'ironia sana.

I, per cert, vull fer una puntualització. L'església, a temporades, abans de l'edicte de Constantí el 313 i de ser religió oficial a Roma per primer cop, abans la religió era una altra cosa i refusava entrebarrejar-se amb el poder. Es diu, per exemple, que Sant Pau predicava un ascetisme i un allunyament del món comparable a la filosofia cínica, als "filòsofs del gos" com ara Diògens ("Alexandre Magne, em tapes el sol!").

Abans de Constantí, en els primers temps del cristianisme, aquest era una senzilla doctrina que ajudava als pobres i necessitats i es dedicava a les classes baixes. Potser en algun sentit aleshores el cristianisme era més tipus esquerres i no tenia gaire les connotacions d'ultradreta actuals.

En fi, no m'enrollo més i et torno a felicitat per l'article. Salut!

Hola copernic!

Mira, sincerament em va encantar el teu comentari al darrer relat i te'l volia agrair despres d'assaborir un parell o tres de relats teus, pero avui m'ha set impossible i sere fora dos o tres dies. Les gracies, pero, no volien esperar.

Moltissimes gracies, doncs, i prometo lectures profundes de seguida que torni!

una abraçadassa,

m

Hola,

Això i mès, però de fet, son coses tant sabudes !

Entenc que fes judicis del passat avui, és demagogia i fer passar als qui pensen diferent per extremiestes, és feixisme.

Veus la palla a l'ull de l'esglessia, i no veus la viga que portes en el teu ?

Penso que el text està fetg ams passió, però - perdona la cruesa - mancat d'intel·ligència, i d'això, d'intel·ligència l'esglesia en te per donar i per vendre.

Certament, el missatge de Crist, el que avui -encara - comunica l'esglesia, no és d'aquest món. Això tampoc ho sabies ?

Insisteixo, quedes curt . molt - en les teves critiques històriques, però alhora - amb tot el respecte - et passes un xic en les crtiques histèriques !

Salutacions.

amora@Virtagora.net