Dins d’un quadre de Gustav Klimt

El guàrdia del museu està assegut davant les tretze pantalles de vigilància esperant que acabi el seu torn. L’home posa atenció a la pantalla nº 8, juga amb el zoom una estona i para la imatge a la sala de pintures del XIX. A dins la sala, l’objectiu de la càmera fa un gir de 90º per copsar alguna cosa entretinguda. El guia està analitzant El Petó, de Gustav Klimt, i comença explicant la tècnica simbolista a un grup de batxillerat. Una alumna, que fa d’espectadora des de la segona fila, mira el quadre amb delit, obre el seu quadern per la primera pàgina que troba en blanc i posa en marxa el bolígraf fent un suau clic.

Dins d’aquest moment només desitjo embolcallar-me amb tu, amb daurats i floritures que ens amaguin els cossos nus els quals anys enrere exhibíem sense repulsió. Deixa’m guarnir-te amb l’elegància de qui coneix tan bé l’amor que ja no vol les passions de carn obscenes que hagi pogut sentir abans. Per això et vull al meu costat, dins d’aquest or fosc que ens engalana, perquè junts hem creat l’amor indefugible. I així és com vull que es vegi la nostra llum, de tan lluny que travessi tots els temps que ens persegueixen. No et moguis, queda’t així inclinada sobre el meu pit i deixa’m trencar-te per dins amb un petó on, de tan profund i adult, l’art més bell també s’hi enamori. Qui sap si mai algú pinta aquest moment perquè ens enveja, qui sap si mai algú s’inventa la nostra història en algun racó del món que mai veurem.

L’alumna de la segona fila posa un punt a la frase nº39 de la pàgina que ha trobat en blanc del seu quadern i contempla el quadre per últim cop. El guia fa una mirada general al grup, decideix acabar l’explicació per continuar a la següent estància i donar pas a l’art abstracte. El guàrdia mira el seu rellotge, mou el zoom de la càmera nº8 i desenfoca la imatge que fa un moment ha ampliat per distreure’s. És l’hora d’anar a dinar.

Mònica Farré.