DIARI 17-08-2010 al 20-08-2010

Un relat de: Bonhomia
DIARI 17-08-2010 al 20-08-2010

Dimarts, 17-08-2010
He esmorzat al menjador de la setena planta, estic ingressat des de fa unes dues setmanes aproximadament, al Parc Taulí.
Però abans d’esmorzar he tingut una mica de valor per parlar-li a la noia que em té com enamorat. No recordo què li he preguntat, però mentre jo esmorzava o estava esperant l’esmorzar i ella l’esperava, perquè he tingut la voluntat d’anar a seure al sofà al costat d’ella, davant de la televisió, li he tornat a parlar. Hi havia el 40 latino posat a la tele, i li he preguntat si li agradava, m’ha dit que sí. Des de llavors no hi he tornat a parlar. Ara necessito estar tranquil.
M’estic llegint ‘Yo, robot’ de l’Isaac Asimov, és genial. Ja he sup3erat la pàgina 100. Té unes 230 pàgines. Eol vaig agafar de la biblioteca del taller. És hipergenial.

Dimecres, 18-08-2010
No tinc res a fer amb aquella noia, i és un dilema perquè necessito estar alegre.
He deixat el ‘Yo, robot’. No agafaré cap llibre. Aquest és molt macabra i no em va bé llegir llibres a la setena planta.
Potser em canvien el caminador. Això em faria molta il.lusió, perquè el que tinc fa molt soroll i és molest i n’hi ha un que em van deixar quan vaig ingressar que no fa soroll.
No sé si em donaran el caminador que necessito. Però m’han donat, abans, dos tacs de goma pel soroll del metall de les dues barres del darrere, on hi ha una cinta aïllant que vaig apanyar jo perquè el caminador no fes soroll, d’una manera una mica kutre i que amb pocs dies ja no em donava resultat.
He fet una mica de gimnàstica i m’he mullat una mica el cos i el cabell al lavabo. He intentat treure la cinta aïllant dels dos tacs del darrere, però no tinc força suficient, fins i tot hi he posat una mica les dents.
Ara me’n vaig amb el diari aquest a la butxaca però sense bolígraf, tinc ganes de fumar i un paquet de tabac a infermeria. A veure si allà saben treure la cinta aïllant i em posen els dos tacs del darrere del caminador, és de ferro. Els tacs són de goma. També hi ha cinta aïllant als mànecs. Intentaré que me la treguin, i sinó, al carrer. Em sembla que volia... ah, sí, a veure si em deixen aquests dies el caminador del principi, de tota manera me’n vull comprar un d’igual.

Dijous, 19-08-2010
Tinc una mica de fred. M’he dutxat tot sense sabó, m’he vestit, m’he fet el llit i he fet gimnàs. Hauré de demanar una tirita pel dit petit de la mà dreta. Ara tinc molta gana, espero l’esmorzar perquè em donen cola-cao i un entrepà tou amb mantega i melmelada. Està molt bo.
Encara no he demanat la tirita. Intentaré escriure una poesia o el que sigui, però no ho vull allargar. Em torna a entrar una mica de gana però no és exactament per això, és pel dit, a l’escriure l’apoio i em fa molt de mal.
A veure si em donen la puta tirita d’una puta vegada, joder.
Wenu, em sembla que em toca esmorzar, allà vaig.
He acabat fins als kullons del putu taller i potser m’haig de quedar sense fumar per a veure la psiquiatra. A més del putu dit... ¡Si es ke no hay puta manera! Ara el parche.
Deuen ser al voltant de les putes hores chungues del putu matí. ¡Esto es el infierno desnudo, joder!
M’acabo de treure els cordons de les bambes noves. M’han parlat de l’altre caminador!
Vaig a veure si ve el sopar, em sembla que ve.
Ja he sopat. Wai.

Divendres, 20-08-2010
He tingut malsons. Però després de dutxar-me, afaitar-me ( em falta l’aftershave, que portaré avui amb el necesser ) i dutxar-me, m’he vestit i estic asserenat.



- Escrit els dies anomenats a la planta de psiquiatria de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, autobiogràfic i tot real -

Comentaris

  • Escriu, escriu.[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-10-2016 | Valoració: 10

    Gràcies per compartir aquest petit diari. Puc dir que m’ha agradat encara que no hagi estat agradable llegir-lo. Perquè he sentit com una mena de desesperació soterrada, de solitud crua, d’angoixa per mantenir la normalitat encara que només sigui escrivint-ho a un diari. Els fets més banals. Que potser són els que ens enganxen a aquest mecanisme d’engranatges que no para mai de rodar i del qual, de tant en tant, tu, jo i molts d’altres sortim disparats com peces que sobren... Però ens tornem a engranar, és clar que sí, amb dos collons, tu.
    Agraïda per la teva sinceritat i la teva valentia.

  • Valent[Ofensiu]
    Naiade | 17-07-2016 | Valoració: 10

    Ets molt valent, explicant aquests moments de la teva vida. Segur que escriure et fa molt de bé.
    Una abraçada

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-07-2016 | Valoració: 10

    Si es cert ets molt valent per explicar. M'ha agradat molt aquest petit diari

  • I ara, com estàs?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-07-2016 | Valoració: 10

    Un exercici de sinceritat, de reflectir una realitat viscuda. Com et sents veient el que va passar fa sis anys? I ara, com estàs? Suposo que molt millor, escrivint i llegint. No sóc metge, però crec que t'anirà bé. Una forta abraçada, Sergi.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.