Cercador
Dia de la mare
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
DIA DE LA MARE
Em costa obrir la porta. Fa temps que no venia per aquí, els mobles son vells i les parets mostren profundes esquerdes i humitats que ja ningú arreglarà. A les prestatgeries es pot trobar algun llibre descatalogat i un vell àlbum de fotografies familiars.
‘Vaja invent això del dia de la mare’, em deia sempre ma mare. ‘Quina beneitura això de regalar flors, tanmateix moren al poc temps’. Ella sempre tan pràctica.
Anys després, coses del destí, ma mare va obrir una floristeria a aquella barriada allunyada del centre i sense gairebé comerç més enllà d’unes poques botigues de queviures. Va ser per casualitat, en anar a la fallida un primer negoci familiar situat a la portassa de casa, trobà una sortida posant a la venda primer alguns cossiols i ramells de flor fresca.
En veure que la cosa anava bé es va formar i va arribar a ser molt bona en la seva professió i una de les pioneres a la nostra ciutat. Rams de núvia, corones, centres de taula, garlandes, decoració de restaurants o d'esglésies ... sempre rebia l’enhorabona per part la seva fidel clientela. A cada esdeveniment on participava, guanyava nous i lleials clients.
A la floristeria hi havia sempre molta feina i el pare, les filles i els gendres sempre havíem de donar una ma, be sigui per fer ramells, agafar comandes o repartir. El dia de la mare no parava d’entrar gent i des de molts dies abans agafàvem comandes per telefon que s’havien de repartir aquell dia.
Ara fa 20 anys la portassa està tancada, el barri ha canviat molt, han tancat molts petits negocis i n’han obert d’altres, també hi ha gent més diversa, ja quasi no queden plantes baixes amb el seu pati, en el seu lloc hi ha finques i allà on hi havia les antigues plantes baixes de tota la vida hi passarà la carretera.
‘Mamà .... Saps qui som? Som na Conxa sa teva filla .... me veus??? hola mamà me sents? Escolta mamà, aviat ens veurem, aviat sortiràs, ara t’has de posar bé. Et cuiden bé? Has menjat? T’estim mamà.’
Autora: Conxa
Em costa obrir la porta. Fa temps que no venia per aquí, els mobles son vells i les parets mostren profundes esquerdes i humitats que ja ningú arreglarà. A les prestatgeries es pot trobar algun llibre descatalogat i un vell àlbum de fotografies familiars.
‘Vaja invent això del dia de la mare’, em deia sempre ma mare. ‘Quina beneitura això de regalar flors, tanmateix moren al poc temps’. Ella sempre tan pràctica.
Anys després, coses del destí, ma mare va obrir una floristeria a aquella barriada allunyada del centre i sense gairebé comerç més enllà d’unes poques botigues de queviures. Va ser per casualitat, en anar a la fallida un primer negoci familiar situat a la portassa de casa, trobà una sortida posant a la venda primer alguns cossiols i ramells de flor fresca.
En veure que la cosa anava bé es va formar i va arribar a ser molt bona en la seva professió i una de les pioneres a la nostra ciutat. Rams de núvia, corones, centres de taula, garlandes, decoració de restaurants o d'esglésies ... sempre rebia l’enhorabona per part la seva fidel clientela. A cada esdeveniment on participava, guanyava nous i lleials clients.
A la floristeria hi havia sempre molta feina i el pare, les filles i els gendres sempre havíem de donar una ma, be sigui per fer ramells, agafar comandes o repartir. El dia de la mare no parava d’entrar gent i des de molts dies abans agafàvem comandes per telefon que s’havien de repartir aquell dia.
Ara fa 20 anys la portassa està tancada, el barri ha canviat molt, han tancat molts petits negocis i n’han obert d’altres, també hi ha gent més diversa, ja quasi no queden plantes baixes amb el seu pati, en el seu lloc hi ha finques i allà on hi havia les antigues plantes baixes de tota la vida hi passarà la carretera.
‘Mamà .... Saps qui som? Som na Conxa sa teva filla .... me veus??? hola mamà me sents? Escolta mamà, aviat ens veurem, aviat sortiràs, ara t’has de posar bé. Et cuiden bé? Has menjat? T’estim mamà.’
Autora: Conxa
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!