DESPERTAR

A voltes em passen per alt relats o poemes, RC és un encreuament tant variat i extens que se'n fa difícil controlar-lo. I vet aquí que indagan m'he trobat amb aquest joiell de poema que escenifica un despertar, un retorn de l'ànima al cos que l'hostatja. I m'ha deixat meravellat per com ho expreses, amb una finesa i i musicalitat que m'acarona l'ànima i els sentits. També palesa els teus coneixements metàfisics sobre la vida humana. Nil

Espere que tot et vaja bé i que tingues bona salut. Et comente que aquest poema et vaig llegir i comentar el dia 16 de febrer, i encara no m'has dit res al respecte. Espere que em donis les gràcies, quan pugues i tingues temps. Només faltaria, que no em digues res.
Cordialment.
Bona nit i fins demà.

Que difícil és escriure l'instant del despertar, les petites sensacions que envolten aquest instant tan estrany i tan meravellós alhora! M'ha agradat molt la construcció del poema amb versos curts,recordant-me la brevetat dels pensaments d'aquella hora matinera. Una forta abraçada.

-Aleix

Malgrat el poema està escrit en versos curts, es desenvolupa lentament explicant totes les sensacions del cos quan et despertes. És un despertar dolç, a poc a poc. Diferent d’un despertar abrupte, quan un ensurt o el maleit insomni et desperta de cop.
M’ha agradat també la versió que ha fet llpagès capgirant, només alguns versos, de l’acció d’adormir-se.
Bon poema.

tranquil i pausat transformat en un poema digne de no passar per alt. LLegir els teus poemes és molt gratificant Kefas.

Salutacions.

Rosa.

Pense que serà un poema dedicat a una persona que acaba d'adormir-se, si és així, ja me'n diràs coses. I si no també.
He vist que llpages, t'ha comentat amb un poema paregut al teu, però que no és igual. Està transformat. M'ha fet gràcia. Ah, sí!
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

S'esmuny
l'ànima del cos
a poc a poc
sense pressa
fora de la presó
de les parpelles
Amb alleujament les tanca
mentre sorollets llunyans
i un murmuri quiet
s'esmorteeixen a les orelles.
La llum vol sortir
per entre les escletxes
de la finestra.
Les mans damunt del pit
mandroses i calentes
es desentenen de tot senyal
per cloure la gesta
de recórrer l'espai
entre el pit
i l'interruptor
que no volen saber on queda
El sexe ha abandonat
un breu intent de gesta
i jau com adormit
entre la malesa.
Llunyans els peus
sota els llençols que pesen
esperen que les mans
es deixondeixin.
Mentre
els pensaments
fugen de la cleda
creixentment confosos
són esborranys de pensa
Comencen a diluir-se
imatges imprecises
i entres planells i parets
un somriure
està feliç mentre s'esvaeix
la seva lleugeresa