Cercador
Desfent Boires del passat
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Desfent boires del passat
No l’importava que l’ombra dibuixés en la persiana la seva prima i fràgil silueta delatant-la rere el finestral. S’abraçava en solitud al silenci d’una estança il·luminada com qui ha oblidat apagar el llum. S’Hi podia passar hores només mirant i contemplant els batecs de la plaça just quan arribava l’horabaixa. Feia temps que ja no sortia de casa i aquella finestra s’havia convertit en la seva única connexió amb el món, un món tan real com ple de fantasies que alimentaven la seva imaginació fent-la reviure i sentint-se viva altra vegada.
Sense vergonya, indiferent a tot cada dia, a la mateixa hora, ella repetia la mateixa acció asseguda rere el finestral. Li agradaven en especial les vesprades d’estiu quan el poble s’omple de vida amb l’arribada de nova gent trencant la solitud de la resta de l’any. S’entretenia observant la plaça, els seus racons intentant copsar totes les històries des de la distància mentre un somriure es dibuixava en la tristor de la seva mirada, entelant els vidres del pensament. Eixugava cada llàgrima plena de tants sentiments que tan sols ella coneixia deixant que les agulles del fil del temps continuessin teixint codis on atrapar tots els secrets amagats en els seus silencis.
Quan vaig al poble contemplo la finestra, sé que darrera la silueta mira, pensa, enyora un passat no molt llunyà. Evoca potser entre rialles del jovent instants que ja no pot atrapar.
Montse Cercós Farreny
No l’importava que l’ombra dibuixés en la persiana la seva prima i fràgil silueta delatant-la rere el finestral. S’abraçava en solitud al silenci d’una estança il·luminada com qui ha oblidat apagar el llum. S’Hi podia passar hores només mirant i contemplant els batecs de la plaça just quan arribava l’horabaixa. Feia temps que ja no sortia de casa i aquella finestra s’havia convertit en la seva única connexió amb el món, un món tan real com ple de fantasies que alimentaven la seva imaginació fent-la reviure i sentint-se viva altra vegada.
Sense vergonya, indiferent a tot cada dia, a la mateixa hora, ella repetia la mateixa acció asseguda rere el finestral. Li agradaven en especial les vesprades d’estiu quan el poble s’omple de vida amb l’arribada de nova gent trencant la solitud de la resta de l’any. S’entretenia observant la plaça, els seus racons intentant copsar totes les històries des de la distància mentre un somriure es dibuixava en la tristor de la seva mirada, entelant els vidres del pensament. Eixugava cada llàgrima plena de tants sentiments que tan sols ella coneixia deixant que les agulles del fil del temps continuessin teixint codis on atrapar tots els secrets amagats en els seus silencis.
Quan vaig al poble contemplo la finestra, sé que darrera la silueta mira, pensa, enyora un passat no molt llunyà. Evoca potser entre rialles del jovent instants que ja no pot atrapar.
Montse Cercós Farreny
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!