Desesperadament pacient

Desesperadament pacient. En la seva habitació. Sol enmig d'una multitud. Lluny de casa. Sense res que fer. Sense ganes de voler fer res. "No podem… u sento". Desencis. Música. Pink Floyd. Pensaments fugaços que es fan i es desfan. Una vida feta amb el material dels somnis. Amb el material de les il·lusions. Una vida idealitzada anunciada en televisió. Irresistible. Intangible. Imbècil. "Daddy, what else did you leave for me". Cinquanta euros a la cartera. Assegut enmig del terreny que separa l'embriaguesa somnàmbula de la claredat del despertar. Tranquil·litat. Sense esperes. Sense esperances. "I don't need no arms arround me". Sense sobresalts. Sense dependències. Sense rumb. Escrivint davant d'una pantalla mig trencada la seva vida. "0 mensaje(s) sin leer". Plou. Cercant incansablement l'escènica promesa d'una vida desenfrenada. "I don't need no drugs to calm me". Sense problemes. Sense oportunitats per buscar problemes. Buscant evasió. Trobant un pensament depressor. Un fluorescent d'una apagada i freda llum blanca. "Empty Spaces". Temps fluint entre les esquerdes de una vida incompleta. Un final fortuït. El cel taronja opac de la ciutat. "Goodbye blue sky". Una gràcia desafortunada. Acompanyat pels electrons que alimenten els aparells del seu voltant. Luxes solitaris. Autodidacta. Autocomplaent. Autosuficient. O potser no. Definitivament no. Cotxes que passen. Passes al passadís. Un passadís per les trobades. Veus. Rialles. "Is Anybody Out There". El llençol arrugat. La camisa a l'armari, desesperada per trobar una bona ocasió per sortir. Una trucada desesperada a una veu suposadament amiga. "Tenim feina". Freda. Distant. Sona el mòbil. "Agafaré un taxi. Vindré tard. No m'esperis". Adéu. Crits muts de desesperació. Sense resposta. Les 23:07 d'un dimecres. La televisió apagada. La radio espera sense protestar. "Nobody Home". Llum blanca de la pantalla. Els prestatges solemnement endreçats. Galetes. Paper de fumar. Per si venen visites. Feina en va. Sospir. S'acaba el disc. Canvi. Oasis. "Stop Crying Your Heart Out". Una cerca ràpida a l'agenda. Dubte. Por. Atreviment. Teclejar. "Hola! Quedem x dinar dma?". Enviar. Un glop d'aigua. Rentar-se les dents. "Nuevo mensaje recibido". Esperança. "A les 2 davant palau reial?". Sorpresa. Menú ràpid. "La respuesta es si". A les 8 comença la jornada. La tarda lliure. Vibra el mòbil. Sorpresa. "Hola, q fas algo a lora d dinar dma?". 2 minuts tard. Acaparació. Passes davant la porta. Soroll de claus. Entra. Saluda. Parla. "Demà vindré a dinar". Negació amb el cap. Jo No. Satisfacció. Sentiment d'importància. "Bé, voldràs anar al cine amb aquelles dos quant tornis". Millor per la nit. Un sentiment proper al promès. Al cap i a la fi quelcom bo?. Apagar la musica. Apagar l'ordinador. Xerrar una estona. Una dutxa ràpida. El pijama. "Bona nit". Es veu que si. Bona nit. Encendre la ràdio. Una veu enllaunada. Ja no cal. Silenci. Apagar el llum. Foscor. Somriure d'amagat. Demà toca viure una mica de vida. Encendre el llum. Engegar el despertador. No ens dormíssim.