Desembre

M'ha agradat molt aquest poema. Em recorda quan era més petita i llegia una llibres que es deien "el llibre de les coques" o "el llibre dels torrons" i anaven tots enfocats a una estació de l'any. Aquest poema teu hagués pogut perfectament aparèixer-hi.

Té un bon ritma, és fàcil de llegir i diu coses boniques.

No deixis mai d'excriure, xiqueta, tu tens un do!!

Petonets.

poesia molt ben feta, amb ritme, sense pauses mmm, bonic, mmm, perfecte.

A mi que no m'agrada l'hivern pel fred, i perquè navegant et quedes congelat, mmm, l'hivern que has descrit és tendre, ..., genial, com tu.

(ja només et quedaran 6 comentaris pels 300, i els tindràs en un tres i no res)

Un petó d'hivern (tot i estar a la primavera, però també val)

...una fotografia entranyable de l'inici del fred, en una barreja ben lligada de paisatge natural i humà.

En la segona estrofa ens retrates la gent corrent amunt i avall, cercant un lloc on arrecerar-se. I la següent ens retorna a la descripció de la bellesa paisatgística de l'hivern.

Per acabar amb quatre versos elegíacs d'aquesta freda estació:

"I és aquest bell paisatge
El que ens fa estimar l'hivern
Tot i el fred i el vent que espanta
Es tan bell com l'any sencer."

Un "Desembre" encisador,

LLIBRE

PS.- No t'infravaloris, AnNna. Tens molt per donar. I el teu capítol serà tan bo com qualsevol altre. Ho sé.

l'última estrofa cada vegada m'agrada menys... no sabia què posar-hi.... què hi farem....

és el mes que vaig néixer, i és un mes que parla tan de mi! per aixo m'ha cridat l'atenció.

el lloc on visc queda blanc en arribar l'hivern i el fred, moment per tancar-se a casa i llegir, tancar-se i escriure.

massa llarg és sovint el meu hivern pero de les crisis en desembre, en faig cancons per quan despunta l'abril i la primavera, i de melodia en melodia, espantem les pors i les angoixes.

........



PD: veig pels comentaris que m'has fet que tu, com jo, ets presonera de relatsencatala.com i que aquesta dolca gabia d'or no et deixa estudiar ni treballar... diga-m'ho a mi que t'escric des de la feina! jeje

fins aviat!

molt xulo annna!! tinc un escrit que és diu igual, i per això m'ha cridat l'atenció mirar-ho!
i fins i tot diria que el vem publicar el mateix dia! jejejeje!

és molt macu, ami m'encanta aquell mes!
Tot i que el meu és força diferent, al Desembre va ser quan vaig començar amb la meva parella i ara que comença a arribar la calor, jo vull tornar al fred d'aquell Desembre per reviure aquells primers moments tan màgics...

quin rollo t'he fotut, pobreta! jejejeje! continua escribint, m'agrada com ho fas... un petonet!

la senyoreta perestroika xD

has tornat triomfadora... t´omples de comentaris, no et pots queixar! ja ja... i és que cadascú i cadascuna té un estil especial que no es pot comparar a cap altre... aquesta és la riquesa de la poesia...
ens presentes un poema natural... on el fred, la neu, la gelor hi domina... es nota que t´agraden els flocs que cauen i encatifen de blanc els matissos diferenciadors d´aquesta terra tan desigual... i els palaus i les barraques s´emblanquinen per igual... no hi ha camins que t´allunyin, tot és verge per explorar i la neu pura tapa l´abstracció de l´asfalt...
molt bé anna... m´agrada que hagis tornat i que escriguis... tu tens molt per contar, per fer-nos gaudir del que tu penses i sents... i no et consideris inferior, collons!, perdó... l´escrit és teu, parit per tu... es pot comparar un fill amb un altre?... com diu la meva amiga PLUJA: " si jo fos tu i tu fossis jo... però no és millor que els dos FÓSSIM?" cadascú amb els seus matissos?
ànims, m´agrada com escrius... i espero el teu tercer poema de la segona ERA de l´AnNna de les tres ennes...
un petó i una abraçada... de qui saps que mai t´oblida!!!