Cercador

Llista categories

Descarril

Un relat de: Bonhomia

Sirenes que angoixen, carrer brut de vells matolls, venda d'utensilis despilfarrats, ganga a la butxaca esquerra, un abric vell i destripat, una son de mil dimonis, atzar maleït de bruixes en disbauxa, oblidant coses massa concretes per oblidar, vagabunds amb tot el pes del món a l'esquena... i això, avui dia, anomenen ciutat.

Comentaris

Afegir comentari

És ben cert[Ofensiu]
joanalvol | 28-02-2011 | Valoració: 10
La ciutat gran sobreviu ja que es viu en l'anonimat i tothom s'atreveix a convertir-la en una deixalleria. Però, qui ho pot adobar? Només nosaltres mateixos.
Una abraçada
Joanalvol
Quan la misèria sura[Ofensiu]
Núria Niubó | 27-02-2011
La ciutat és dura per als desvalguts. La misèria sura. La indiferència és sovint presa d'aquells que es creuen superiors i no s'adonen que són pobres d'esperit.

Un retrat de la nostra societat, breu concís, i per desgràcia, molt real.

Gràcies Sergi pel teu comentari al meu darrer poema, m'agrada com has copsat el que volia transmetre.

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >