DES DE MOLT LLUNY...

Un relat de: brins


Enceta el mes de novembre caminant pel balcó a poc a poc; els peus li pesen tant com l’ànima, té geranis i petúnies molt a prop, però darrere els vidres, un plor. S’apropa a la barana de ferro i s’hi’atura per mirar el carrer; cap sol no hi mandreja, tan sols una foscor que no li permet desfer-se de l’enyor que la turmenta; sense el seu company, se sent perduda dins d’un món sense assossec ni estrelles , la tristesa li fa perdre l’alba… Deixa de mirar l’asfalt gris i humit del carrer i intenta albirar alguna il•lusió, però tan sols pot veure punxes rovellades que no permeten aferrar-se a l’esperança; un vent gèlid li vincla el cos mentre un cronòmetre li assenyala que ja no és temps de viure…

Quan és a punt d’abocar-se al buit, però, des d’un núvol blanc surt una veu, cadenciosa i suau com cançó de bressol, que li sacseja els sentits xiuxiuejant-li a l’oïda que cal que intenti endreçar de nou la vida, que sàpiga valorar tota la beutat que té a prop: el bell color de les papallones, la màgia de l’esclat d’una onada, l’íncedi d’un camp de roselles… Llavors, avergonyida, s’aparta de la barana, comprèn que rebutjar tanta formosor seria un menyspreu a la vida.

I quan el núvol blanc ja s’esmicola i el cel torna a ser blau, la veu s’enlaira novament vers l’infinit. Ha aconseguit que la seva estimada desfaci el propòsit, i continuarà esperant-la…

Comentaris

  • Acceptar la nostra vida...[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 23-11-2020 | Valoració: 10

    Enhorabona, brins, has escrit un excel.lent relat. Hi has inclòs realitat i fantasia i has aconseguit que el resultat sigui un bell cant a la vida.

  • Costa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-11-2020

    Costa viure amb tantes absències, suposo que és el preu d'envellir.
    Bon curs relataire, Brins!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • ÈS TAN BELL COM TRIST[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-11-2020 | Valoració: 10


    Estàs en l'agrunsadora de l'esperança, perquè no cal perdre-la. Aleshores cal tenir-la sempre dins del cor. Aquest relat "Des de molt lluny" és magnífic i un gran plaer de lectura. Gràcies per evocar els teus sentiments tants formosos.
    Salutacions i una abraçada.

    Em pregunte jo... Per a participar en el Concurs de Relats de Català, pot ser qualsevol tema o és un apropiat...?
    Quan pugues i tingues temps en la meua pàgina... Gràcies, Brins.

  • Je es ben veritat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-11-2020 | Valoració: 10

    Ja és ben veritat que els que ens deixen, mai no ho fan del tot mentre els tinguem dins nostre... i l’escriptura n’és en bon vehicle.
    —Joan—

  • tristor[Ofensiu]
    Atlantis | 11-11-2020

    A vegades la vida i els records t'omplen de nostàlgia i de desassossec. Però sempre hi ha alguna cosa que ens fa tirar endevant. Malgrat tot.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: