Deliris de Mc Donalds

Un relat de: Mascó

Els vells folls atapeïen fins l'últim racó de l'antic hospital de la Maternitat, a l'històric barri de Les Corts. Uns metres enllà, aprofitant els fonaments del que havia estat el Camp Nou, els veïns dels pisos d'alt standing no suportaven l'espectacle llastimós que oferia l'antic recinte modernista, ara reconvertit en sanatori mental de la metròpoli. El Salt-del-cargol, aquest n'era el nom oficial, presentava una epidermis deteriorada per dècades de pluja àcida i abandonament institucional; però el seu aspecte interior no era menys tenebrós. Mossegades d'histèria, vòmits corrosius o pixades fora d'urinaris havien estat responsables del podriment i destrossa de mobles, parets i alguns sostres de la construcció centenària.

El nombre d'interns al sanatori augmentà tant que el personal administratiu, sempre mandrós, no tingué més remei que revisar els historials clínics dels barcelonins. Així, contrastant-los amb els dels seus avantpassats, s'apreciava que patien quelcom que, en la seva vida quotidiana, els provocava una tendència perillosa a perdre el cap. Es feren investigacions serioses i finalment es conclogué que els episodis d'angoixa, que s'havien associat al canvi climàtic desbocat, no tenien res a veure amb la desaparició de les estacions tal com les coneixien els nostres avantpassats. Llavors, un comitè d'experts en missió confidencial començà a practicar autòpsies als pacients de la Maternitat: el resultat els va esgarrifar més que trobar cinc fetges a cada cos. Si bé els serveis mèdics reconeixien que era poc pràctic extraure els òrgans dels interns mentre aquests jugaven a cartes; també eren conscients que representava la via més econòmica en no disposar de quiròfans equipats, ni de personal mèdic competent. I és que les autoritats sanitàries van alertar que el procés de follia progressiva que patia Barcelona era culpa de successives intoxicacions alimentàries, maquiavèl·licament planejades.

Mentrestant, l'increment de detencions dels ciutadans amb desvariegs, que es feien de matinada, va crear alarma social al carrer. Les autoritats d'ordre públic, encarregades de retirar de la circulació al ciutadà amb principis de demència, havien fet honor a les seves sigles, SS. Els Sardanistes Sàdics, malgrat la mala fama que es guanyaren a força de carretejar veïns i coneguts al sanatori del Salt-del-cargol, foren els descobridors de la màfia que havia conduït una pròspera ciutat postolímpica a engruixir les bosses de pobresa de la Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria. Els aliments que havien estufat i esmorteït els cervells dels malalts de Salt-del-cargol van ser produïts i distribuïts per les grans cadenes de menjar ràpid que arribaren a Catalunya a les últimes dècades del segle XX. Des de llavors, manipulats per macmenús baratíssims, any rera any, els catalans van començar a devorar hamburgueses, mc nuggets i altres substàncies dopants. El que en un principi semblava un àpat puntual, d'un sopar barat o d'una dieta contra el restrenyiment, va acabant sent un cercle viciós, que creà dependència psicològica al comensal.

Gràcies als Sardanistes Secrets, la subdivisió de les SS encarregada de l'espionatge, s'aconseguiren proves que milers d'establiments de menjar ràpid, sota les ordres del gran imperi Mc Donald's, dirigia l'alimentació del país. Per tant, si som el que mengem, es podia dir que el menjar ràpid ens havia fet cervells bullits. I és que el Manager Director de la companyia, seguint les ordres d'unes institucions impronunciables i d'unes cares a contrallum, va transformar-se en el firaire que movia les titelles del país, sotmetent-nos a la seva voluntat.

La bogeria del sanatori mental de la Maternitat era la prova més evident dels efectes devastadors que una dieta poc equilibrada pot produir en l'individu i, per extensió, a la societat. Per altra banda, després de gairebé un segle arraconada, es resinstaurà la censura per eradicar aquells programes pseudocientífics que pretenen fer-nos, a base d'alliçonar-nos sobre dietes i costums saludables, més capaços que qualsevol metge; el qual, al cap i a la fi, segur que no sap ni la meitat que una telespectora matinal de Saber vivir. És el mateix que aquell que veu el Superman volant per Manhattan i, il·lusionat, té la temptació de lligar-se un llençol i estalviar-se les escales.

Comentaris

  • És bo, eh?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-07-2005 | Valoració: 7

    He de reconèixer que al principi m'ho prenia amb un cert escepticisme, però al final de la lectura fins ho he afegit com a relat preferit. Endavant, Mascó!