Delació inversemblant

Males merdes ofeguin el lloro bocamoll,
i arrosseguin amb ell el mico cabró,
que si ho arribo a saber, no hi planto el coll
i m’estalvio de quedar com un manipulador.

Si voleu demostrar si el primat, fill de la gran mona,
és més llest, o no, que qui llueix tanta ploma,
feu els savis la prova més escaient,
però jo renuncio a observador penitent.

Tot plegat perquè la xita, farta de tocar-se la tita,
s’empescà d’ensenyar-li a l’au, exemple d’ésser babau,
quina tecla prémer per aconseguir la llaminadura,
i tot al bell davant meu, quina descaradura!

Que no hi hagué manera humana
d’evitar que fiqués la mà a la gàbia veïna;
quan encertava el premi, gallejava ufana,
mentre l’envaïda s’ho mirava embadalida.

I com que al nostre avantpassat se la pela,
errava la tecla amb premi dins sa pròpia cel•la,
i així la bèstia amb bec passava per espavilada
mentre el seu rival quedava com fera xarbotada.

Vaig caure en desgràcia davant de tanta estrafolla,
quan cridí repetidament el que em sortí de la polla:
“mico carallot, no ho facis tu tot!”
“mico carallot, no ho facis tu tot!”

Arribà el dia d’anunciar quelcom d’extraordinari,
que no cada dia passa res de tan revolucionari;
s’esbombà en roda de premsa universal,
qui ho havia de dir, que el lloro fos el més llest animal!

Llàstima que el comunicat quedà en entredit
quan l’ocell, present i sense mamar-se el dit,
repetí davant l’audiència el meu crit revelador,
arruïnant tota la investigació, que no hi ha res pitjor.

És sabut que qui es manifestà amb iteració enfadosa
no feia més que reproduir la veu humana,
que així descartava el pelut de l’acusació onerosa,
assenyalant-me com a creador d’enganyifa insana.

Mona que tires la pedra i amagues la mà, malparida,
t’has venjat per trobar-te enrere en l’escala evolutiva?
I l’alat xerrameca (quines ganes de desplomar-lo en viu!),
per què m’havies de delatar, avergonyint-me com qui se’n riu?

Si sobre els oients l’ocell s’hagués cagat,
o bé els hagués ferit amb lacerants picossades,
us asseguro que res ni ningú m’hauria condemnat,
maleït qui ha revelat les meves cridòries vessades.

Pregueu per mi, benvolguts lectors,
que no mereixo tanta pena,
per culpa d’un mico filós,
i un lloro amb la papada plena.


Lluís Pagès

Nota de premsa:
Publicat a La Vanguardia l’onze de maig del 2016, per Mayte Rius (abreujada).
Els lloros tenen el mateix nivell d'intel•ligència que els micos -i fins i tot raonen millor que ells-, encara que les seves habilitats cognitives són menors que les dels grans simis i les dels nens de dos anys, segons una investigació realitzada per l'Institut Max Planck per a la Ornitologia i Lloro Parc Fundació. "Sabíem que els lloros són uns animals molt intel•ligents però fins ara no s'havien comparat les seves capacitats amb les d'altres espècies; i el que hem vist és que, realitzant les mateixes proves que ja s'han fet amb grans primats, nens i micos petits, els lloros estan per sobre d'aquests últims i són capaços de resoldre problemes que ni sospitàvem ". En general, els lloros obtenen en les proves resultats pitjors que els grans simis i els nens, però equiparables als dels micos en totes les tasques excepte en el domini del raonament causal, en què la seva capacitat és superior a la dels micos i comparable a la dels ximpanzés. El fet que els resultats dels lloros siguin pitjors que els dels grans simis podria estar condicionat per la joventut dels exemplars que van participar en els experiments, ja que només tenien un any. Els lloros han demostrat que són capaços de raonar què han de fer per aconseguir un premi i de resoldre problemes en menys temps que els micos petits. En una de les proves realitzades els lloros havien de triar entre diversos fils i estirar el fil correcte, que els premiava amb un fruit sec. "Per als primats petits resulta difícil diferenciar el fil que dóna el premi, però els lloros ho resolen". També van mostrar més rapidesa que els micos petits a l'hora de resoldre en quin gobelet s'amagava un fruit sec en el típic joc dels trilers. La investigació sobre la intel•ligència dels lloros continua i ara s'estan valorant les seves habilitats en l'ús d'eines. "Encara no hi ha dades concloents, però ja veiem que també són més hàbils que els micos en l'ús d'estris i a l'hora de mesurar distàncies i de resoldre problemes". També està en marxa un altre estudi pilot sobre les seves habilitats d'imitació i d'aprenentatge social. "Està clar que tenen aquestes capacitats perquè en el nostre parc hem vist diversos lloros capaços d'obrir els cadenats de les seves gàbies perquè havien vist fer-ho a un humà, però ara es tracta d'investigar com aprenen".