Deixa'm, almenys, dir-t'ho

Un poema magnífic. Cada cop escrius millor. Al llegir-lo, m'ha semblat volar al teu costat per aquest espai d'enyorança. No expresses ben be a qui va dirigit el poema, potser m'equivoco, però crec que seguint la teva trajectòria sé qui es.
Segueix així

Una forta abraçada de Naiade

Un poema preciós, m'agrada molt com escrius.
No dubtis que et seguiré la pista.

simplement això. has dit el que sent ara mateix. m'ha encantat.

i sensible, que em descobreix aquesta faceta delicada de la teva personalitat.

Penso que deus ser feliç,
però reflexiono una mica més...
i m'adono que no tinc ni idea de com pots estar...
i això em preocupa.
Realment quan amb la persona que anheles hi ha una distància en el temps, el sentiment que exposes en aquest vers demostra una gran noblesa i un amor pur.
Felicitats pel poema i una gran abraçada ben forta!!!!!

Un poema, sincer. Una crida per la seva atencio. Em quedo amb :

Si em vols venir a veure,
que no t'hagi fet tímida per a això el temps,
perque a mi m'ha passat.

Van ser moltes les nits que vaig pasar dient a la lluna, coses semblants. Ja sigui perque no m´hi vaig atrevir a trucar, o per por del que em pogues dir o no dir. Pero aixo va ser avans. Ara nomes li parlo a la lluna de dolços records i pensaments encissadors, els dictats del meu cor.

Força i endevant