Cercador
Deixa...
Un relat de: deòmisesDeixa que el sol dibuixi les races de la llum
En els teus ulls;
Intueix els matisos de l'arc de Sant Martí
I t'adonaràs que duen el teu nom
Tatuat endins del teu esperit.
-El blau immens, on estic immers, del teu Univers...-
Deixa que l'escuma modeli el llim,
Esculpeixi en la pedra del cor
El teu bes aquàtic, que creix,
Inundant-lo, en el meu esguard, esclau
Del naufragi en terra ferma del teu cos.
-El blau immens, on estic immers, del teu Univers...-
Deixa que es filtri entre el teu alè
L'espiral dels somnis, l'etern embolic.
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978