DE VINT-I-UN BOTONS

D’un dia per l’altre, en plena adolescència, el Tomàs passà de vergonyós a popular pel mer fet d’adoptar una actitud antagònica a l’habitual, com si aquell alter ego hagués estat adormit dins seu. L’origen, la festa de Carnestoltes i una disfressa que ja no es va treure més. I anar d’excèntric per la vida li canvià fins i tot el caràcter i el fer de manera paral·lela.
S’acostumà a vestir de manera versàtil provocant un desconcert total en amics i coneguts. I així, també esdevingué crític amb les formes tradicionals. Inicià una croada personal desaprovant tot el que incomplia, executava de qualsevol manera i malbaratava, el consistori de la seva vila.
Temorosos de les simpaties que es guanyava entre els vilatans posant-los en contra seva, el convidaren a fer el pregó de la següent Festa Major. Vestit de vint-i-un botons, el nombre exacte que s’havia fet cosir a un conjunt que ell mateix considerava prou solemne, declamà en elogis satírics les inauguracions i bestretes dutes a terme fins aquell moment del mandat. Fou una autèntica burla. La Rita, regidora de cultura i la més propera al xicot, aconseguí amb promeses i un bon sou que ell mateix accedís a formar part de la pròxima llista electoral. Si el tenim del nostre costat, podrem lligar-lo curt i amb un bon sou fins i tot sota control, raonà en acabat un ple ordinari.
El mateix dia que va ser designat regidor el Tomàs decidí, com havia promès, que la política era un tema prou seriós per deixar de fer comèdia. Però un cop davant el mirall, constatà que es devia a la ciutadania que l’acceptava tal com era.
Durant els quatre anys continuà mostrant el seu malestar a cada nyap, pífia i abús dels seus companys, fidel al seu caràcter peculiar.