De negre

Hui m'he recordat de tu. Espere que tot et vaja bé i de salut també. No sé, però els últims dos relats meus t'han passat per alt. No sé si ha estat algun lapsus.
Bo, ja em diràs alguna cosa.
Cordialment.

Un relat que penetra en tota la seua esplendor, sobre vestir de "negre", quan alguna persona se'n va a l'altre món. S'ha convertit en un costum molt obligatori, però no té per què ser "extravagant". El que se'l posa és perquè vol. Dic jo!
Un relat que fa pensar.
Cordialment.

Món àvia materna tota la vida va vestir de negre, per la mort dels pares i després de l'avi. Li deien al poble: de qui vas de negre?. En canvi quan es va morir ma germana, jo tenia 4mesos, la mare no en va
dur-ne per què com no havia pres encara la comunió. El dol si s'ha de dur s'ha de manifestar amb discreció. Molt bon plantejamamen de relat...

Com deien els llatins, "oh tempora, oh mores!" (Oh, els temps, oh, els costums!). El que ara ens pot semblar rar, en una altra època era un fet acceptat i quasi obligatori (em refereixo a portar dol). Una descripció acurada amb les paraules ben filtrades per donar a entendre just el que es vol comunicar, ni més ni menys, fet que em sembla perfecte. A seguir escrivint!

No fa massa vaig reveure una pel·lícula d'en Summers, "La niña de luto" on una noia no podia relacionar-se amb el seu promès perquè estava segrestada pel dol pels parents que es morien en una diabòlica seqüència ben compassada. Sembla una extravagància que algú es posi una cuirassa negra per solidaritat amb el difunt en un acte temporal de negació de la vida. Els egipcis encara ho feien pitjor, la negació era definitiva.

El dol és com la caritat. Queda desqualificat quan se'n fa una exhibició innecessària.

Torno a comentar-te el mateix, no canvio res.
Veig que has recuperat el perfil normal, millor!

Enraonies[Ofensiu]
Endevina'm | 13-03-2022
La gent sempre posem etiquetes als altres, i normalment no tenim costum de mirar-nos al mirall. Potser sí que és extravagant pel seu comportament, o això és la imatge que els altres en reben. És la gràcia de l'extravagant, aquell qui surt de la normalitat imposada per la majoria.
Bon relat, ben escrit i amb aquest missatge final prou ben explicat en una sola frase.
Gràcies per deixar constància de la teva visita al meu curt i ras poema antibel·licista. Una constància, d'alguna manera, una mica extravagant! ;-) (Jo també soc una mica extravagant, potser...)

Aquest relat va participar en el XII Concurs ARC de microrelats el mes de novembre de 2021 sota la temàtica de "L'Extravagant", i per problemes tècnics a l'autora li ha calgut tornar a enviar-lo. No va ser finalista, però tornem a remetre't l'acceptació a concurs per evitar males interpretacions de les bases.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats

COMENTARIS
Hola, Atlantis, hem posat tots els comentaris aquí, perquè així el relat queda net i clar, de l'altra manera no quedava bonic. No és una cosa que es pugui fer, això d'editar els relats, però hem demanat permís i ens han obert la porta per modificar-ho.

Així queda més endreçat, i si els autors dels comentaris te'ls volen tornar a enviar, sempre poden consltar aquí què van dir.

Bona sort!

DIANA[Ofensiu]
Ravegal | 24-03-2022
Sí, has fet diana.
Aprofitar una paraula per descriure aquest sentiment aclaparador que apareix les primeres vegades. Un sentiment que viu, mes tard o més d'hora, un de cada parella.
Amb senzillesa, sense cap exageració, ho has reflectit molt bé.

Bona vesprada Atlantis[Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 21-03-2022
Hola, Atlantis: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari en el meu darrer poema "La jugada d'escacs". Em dius que t'agrada aquesta combinació de coses tangibles i el ritme està molt ben reeixit.
Cordialment.

ser un mateix[Ofensiu]
Homo insciens | 20-03-2022
Les extravagàncies són una qualitat si es fan des del cor, perquè això vol dir que es té el valor de ser un mateix sense por (o a pesar de la por) del que diran. I així ho demostra la teva protagonista. A mi també m'agrada vestir-me segons em sento. Bonic relat!

Potser sí[Ofensiu]
E. VILADOMS | 19-03-2022
Potser sí que això de vestir de dol ens serveix per mostrar com estem per dins.
El dol, el mig dol... Aquest progressiu anar tornant a la vida sense la persona estimada que ens ha deixat.

Mostrar el sentiment.[Ofensiu]
SrGarcia | 14-03-2022
És emocionant la llista de coses que serien les primeres, tot l'havia de recordar.
Aquesta dona va fer molt bé de fer el que li demanava el cor (encara que això de llogar ploraneres potser és una mica exagerat).
Això de mostrar el dol sí que està una mica passat de moda. Va deixar d'estar-ho perquè per a molts era una pesada obligació, però per la dona del teu relat no és cap imposició, ho fa perquè vol i perquè això és el que sent. Ara li diuen extravagant a ella, abans els extravagants
eren els que no observaven el temps de dol. Els temps van canviant, però sempre el sentiment serà el mateix, es mostri com es mostri.
Justes i necessàries[Ofensiu]

Carme Alcoverro | 14-03-2022
Feia dies que no et visitava i d'una tirada he llegit les teves tres darreres intervencions. Com sempre, dones un punt de vista molt interessant de tot allò que tractes.
Saps triar les paraules justes i necessàries per transmetre el que vols transmetre i alhora sorprendre i fer pensar.
M'ha agradat especialment la teva cicatriu de paraules. La comparteixo amb tu.
Gràcies per comentar els meus somnis!
Comentari:[Ofensiu]

PERLA DE VELLUT | 14-03-2022
Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat: "Un estranger extravagant". M'ho has explicat amb pèls i senyals.
No té per què ser un estranger. "Em dius". Bé està. Jo he redactat que l'estranger és un tan extravagant.
Respecte al teu "De negre", és així, com m'ho dius.
Gràcies i bon dia.
d'un mestre extravagant[Ofensiu]
Fidel Català | 14-03-2022
Les extravagàncies són aquells fets que la gent normal (o avorrida) veu en els altres. No sempre!, que també hi ha extravagants ben rars.
Bon relat, concís i ben escrit.
Una dona que es considerava extravagant...[Ofensiu]

PERLA DE VELLUT | 13-03-2022
Una dona que se sentia extravagant i va vestir tota de negre, perquè s'havia mort un familiar. Jo no veig que això siga "extravagant". Més aviat boja. Ho sent, però ho comprenc així. Ah, sí! Si pots ja em diràs en el meu relat de "l'extravagant", en la meua pàgina. Gràcies.
Em sap greu...[Ofensiu]

Prou bé | 13-03-2022
... però jo no l'ha trobo gens d'extravagant! El dolor per la pèrdua d'una persona estimada passa per fases i una és la necessitat de compartir-lo i fer-lo molt evident...
Un relat escrit amb els sentiments i la raó!
Sort
Amb total cordialitat

Enraonies[Ofensiu]
Endevina'm | 13-03-2022
La gent sempre posem etiquetes als altres, i normalment no tenim costum de mirar-nos al mirall. Potser sí que és extravagant pel seu comportament, o això és la imatge que els altres en reben. És la gràcia de l'extravagant, aquell qui surt de la normalitat imposada per la majoria.
Bon relat, ben escrit i amb aquest missatge final prou ben explicat en una sola frase.
Gràcies per deixar constància de la teva visita al meu curt i ras poema antibel·licista. Una constància, d'alguna manera, una mica extravagant! ;-) (Jo també soc una mica extravagant, potser...)