Cercador
De joia, de joies
Un relat de: Atlantis- Compartir:
El Pere, solitari, llegia sempre un llibre a l’altre cantó del vagó. La Mercè vivia al Maresme i no coincidíem en el tren. En canvi, la Carme que vivia a sant Cugat, alguna vegada feia un tros de camí amb nosaltres. Alguns migdies ens trobàvem al bar de la facultat i tots sis fèiem un mos plegats. Un d’aquells dies vam assistir a una Assemblea d’estudiants i vam acabar amb una manifestació per plaça Universitat cantant Gaudeamus igitur i a mi de poc que m’atrapen els grisos.
Van anar passant els anys i cada u vam agafar camins diferents.
El dia que ens vam trobar per casualitat amb el Pere, després d’uns anys d’haver-nos perdut de vista, jo anava una mica emperifollada amb les joies que acabava d’heretar de la meva àvia: unes arracades de brillants i un collaret de perles. No acostumada a anar així, però tenia una entrevista de feina i me les vaig posar. En Pere sortia de l’hospital on feia el MIR i vam tenir la benedicció de coincidir. Vam anar a prendre un cafè i ens vam passar la tarda parlant. D’una cosa vam anar a l’altre i des d’aquell dia no hem deixat de veure’ns.
Quan ens enriolem ell sempre en diu “La meva noia que és una joia!!! I jo li contesto sí de brillants i de perles.
(la meva àvia sempre em deia que era una joia... per això, encara que en Pere m’ho diu en pla burleta, a mi m’agrada)
Repte clàssic octubre 2023
Comentaris
-
Camaderia[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 13-11-2023
En català tenim el mot joia que tant pot ésser felicitat com un ornament, vet ací el fil conductor o gairebé final d'aquest relat, biogràfic?, que m'ha enganxat de totes totes per descriure no només la relació amical d'uns joves estudiants sinó també el moment històric d'un temps i un país que no vaig arribar a viure o si més no a ésser conscient per la meva edat de pàrvul, enhorabona! Nil.
-
Un relat molt interessant. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-11-2023 | Valoració: 10
Desenvolupes un relat molt entretingut i amb bona situació, sobre la joia.
La joia d'aquest relat és molt original i a més que és "biogràfica", fa que siga real.
Molt bon relat, Atlantis.
Enhorabona.
(Jo en tinc el poema "El sol de lluna pura" editat en la meua pàgina, ja fa dos dies). És molt curt. Si es ve de gust, pot llegir-lo quan pugues i tingues temps. Gràcies.
Salutacions cordials.
Perla de vellut
-
La colla[Ofensiu]llpages | 11-11-2023 | Valoració: 10
Quan he començat a veure tants personatges he pensat que seria un relat d'embolics. Però no, unes pinzellades de relacions entre amics ben escrites. Donaria per una novel·la, però és una feinada. M'agrada el to natural i desimbolt de tot el text, sembla que els coneguem de tota la vida al barri. Agraït per l'estona de lectura entretinguda!
-
Després del...[Ofensiu]deòmises | 11-11-2023
...període sabàtic reptaire, vaig acceptar la insinuació de Prou bé i m'hi vaig presentar, in extremis, al seu Repte.
El van acompanyar diversos textos, un d'ells el teu relat. Les relaciona humanes ben a rocar, les unions o les sagetes distretes d'un cupidell un xic capriciós, com acostuma a passar... i enmig, la quotidianitat, els viatges en tren, l'època grisa del país. Una aura de melangia emana de cada frase, un ressò de Modiano en petit format (per l'extensió), una aturada en els detalls més normals, que també tenen la seva importància.
Bon text, malgrat que la darrera frase en parèntesi, que serveix per a explicar el motiu que la faci somriure, queda com mig aïllada o fora de lloc en la narració. Potser hauria estat millor encabir-la-hi amb una subordinada? Però no n'entenc tant. És una simple sensació personal i una opinió pròpia.
d. -
Cadena tròfica.[Ofensiu]SrGarcia | 10-11-2023
La relació amorosa entre aquesta colla d'amics s'assembla més a una cadena tròfica que a altra cosa: tots preses i tots depredadors.
Encara rai que el relat s'acaba bastant bé, si no en un amor, almenys en una amistat profunda. Ben portada la relacional entre les joies reals i les metafòriques. -
Amics[Ofensiu]Rosa Gubau | 10-11-2023
Un grup d'amics de la universitat ben avinguts, tot i amb l'embolic de qui li agrada a qui. El temps va fer que cadascú seguis el seu camí, però ves per on, la joia i en Pere es van retrobar per casualitat i va ser molt positiu. Un relat entretingut, original i ben escrit.
Salutacions Atlantis.
Rosa.
l´Autor
170 Relats
1464 Comentaris
109891 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
