D.

Es passeja amunt i avall de la saleta. Què et turmenta David? Blasfema i d’un gest brusc s’acosta i em rodeja. Aixeco el cap per mirar-lo i abans que pugui parpellejar, enganxa la seva boca a la meva.
La seva duresa em desperta l’anhel, però el meu cervell no pensa, ha apagat servidors, el meu cos pren les regnes i m’hi fonc, gaudint de sentir-lo enganxat completament al meu, responent a la seva llengua amb la meva, pretenent que no el necessito.
Ens sobren les paraules mentre els versos s’escriuen sols entre la roba que ens arrenquem a batzegades. Li clavo les ungles a l’espatlla i el seu pit vibra contra el meu en un grunyit. Li descordo el cinturó i ell fa el mateix amb el meu sostenidor. Allibera els meus pits i jo la seva erecció. Em destrossa les calces que queden fetes esquinçalls als meus turmells. Em dona la volta, m’empeny contra la taula, m’estira els cabells enrere i amb l'altre mà m’agafa les mans a l’esquena. Soc seva i no vull ser de ningú més. Passeja la seva erecció per la meva humitat, estic massa molla. S'acosta a cau d’orella: Porto massa dies esperant en enfonsar-me en tu. Tan calenta. M’empala fins al fons en una sola estocada. El nostre ball es transforma en una lluita aferrissada de mil sons i sospirs, la música que omple el camp de batalla. I en ple furor, l’orgasme s’aixeca triomfant. No paris. Estoic, en dues envestides i un gemec tanca files i es buida dins meu mentre crido el seu nom.
Les respiracions s’acompassen i comença a vestir-se. Es gira em mira i em mira. I mil paraules no es diuen i mil motius s'ennueguen. Un petó al front, una carícia i sense adeu. I encara nua, mentre sento el seu orgasme relliscar-me entre les cames em perdo en la seva espatlla quan s’enfila cap a la porta. I aleshores i només aleshores, el meu cervell reinicia i formata, deixant pas a la confusió, la incertesa i sobretot, al buit. El cop sec de la porta d’entrada al tancar-se es fa eco al meu interior i amb un clic, tot s’ensorra.



Pseudònim: Erato