Cercador
Cuimhnich An Tabhartas Aingeal
Un relat de: deòmisesOfereix-me els versos nascuts de la teva vida
I els guardaré per sempre en la memòria
Com si fossin el present angèlic dels teus somnis.
Deixes l'encís de conèixer-te entre les hores viscudes,
La fam per les teves paraules dites a l'aire
Mentre l'espera em corca lentament l'ànima.
(Viure per recordar l'ofrena teva, el regal de les teves ales )
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312428 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978