Cercador
Cròniques de l’infortuni
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Malgrat tot, em sentia viu, i l’aire gèlid bufetejant-me les orelles m’ho recordava. Somreia. Caminava ciutat amunt, dirigint-me cap a allò que considerava casa meva.
Al cap d’una estona, hi vaig arribar. Es tracta d’un petit parc de barri, amb quatre bancs i una zona d’herba retallada minuciosament. Al bell mig del parc hi ha un estany, on viuen un parell de famílies d’ànecs, acostumats a menjar de la mà de la canalla que els donen molles de pa amb il·lusió.
Jo hi tinc el meu racó en aquell parc, on normalment passo les nits. No és pas meu, és clar, però fins ara sempre he dormit allí, i ningú me n’ha fet mai fora.
Abans d’arribar-hi, vaig fer escala en un contenidor.
La gent es pensa que remenar els contenidors és ronyós, poc digne i fa fàstic. Tenen tota la raó. Però no ho faig pel gust de refregar-me per sobre la brutícia acumulada, sinó perquè és increïblement útil. Sembla que tothom llenci les coses abans d’estrenar-les. Tot el que no puc aprofitar per mi, ho porto a una casa de penyores on me’n donen suficient per sobreviure. No necessito més.
Aquell dia, però, no hi va haver sort. El que sí que vaig fer va ser agafar el diari. Després me’n vaig anar cap al parc, i hi vaig fer un cop d’ull, però me’n vaig cansar aviat, les notícies eren massa depriments. Així que vaig aprofitar el diari com a coixí i em vaig posar a dormir.
Aquella nit va ploure.
Pseudònim: Clau de sol
Al cap d’una estona, hi vaig arribar. Es tracta d’un petit parc de barri, amb quatre bancs i una zona d’herba retallada minuciosament. Al bell mig del parc hi ha un estany, on viuen un parell de famílies d’ànecs, acostumats a menjar de la mà de la canalla que els donen molles de pa amb il·lusió.
Jo hi tinc el meu racó en aquell parc, on normalment passo les nits. No és pas meu, és clar, però fins ara sempre he dormit allí, i ningú me n’ha fet mai fora.
Abans d’arribar-hi, vaig fer escala en un contenidor.
La gent es pensa que remenar els contenidors és ronyós, poc digne i fa fàstic. Tenen tota la raó. Però no ho faig pel gust de refregar-me per sobre la brutícia acumulada, sinó perquè és increïblement útil. Sembla que tothom llenci les coses abans d’estrenar-les. Tot el que no puc aprofitar per mi, ho porto a una casa de penyores on me’n donen suficient per sobreviure. No necessito més.
Aquell dia, però, no hi va haver sort. El que sí que vaig fer va ser agafar el diari. Després me’n vaig anar cap al parc, i hi vaig fer un cop d’ull, però me’n vaig cansar aviat, les notícies eren massa depriments. Així que vaig aprofitar el diari com a coixí i em vaig posar a dormir.
Aquella nit va ploure.
Pseudònim: Clau de sol
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!