Crònica d'una mare absorbent

Un relat de: Romy Ros

Crònica d'una mare absorbent

Ha de ser molt trist per un fill descobrir i reconèixer que tens una mare egoista fins a la sacietat. Que dona molt valor als diners i que s'ha passat la vida destruint la figura paterna: quan el fill era adolescent li parlava de les gelosies del seu pare, quan en realitat, aquestes no eren res més que una forma d'exterioritzar i manifestar que no se sentia prou estimat.
Ara que el seu pare estava a les portes de la mort ella, no feia altre cosa que penedir-se que en cas que ell sobrevisqués, ella tindria de cuidar-lo i ocupar-se tota sola de la seva malaltia.
Aquests pensaments roïns no feien altre cosa que perseguir-lo i entristir-lo; s'imaginava a la seva mare contenta quan li comuniquessin que el seu pare havia mort. Així va ser.
Ara que tot s'havia acabat, que la llarga agonia havia finalitzat, la seva mare emergia com un malson que no podia esborrar.
En realitat sempre s'havia comportat com una nena mimada i malcriada que sempre se'n sortia amb la seva. I així era: ella sempre es vanagloriava de manipular a les persones. A ell també el manipulava tot sovint. Bastava que li expliqués que se sentia sola i que estava molt preocupada per la seva salut, perquè ell treballava molt i era conscient que la seva dona el tenia descuidat. Fos com fos, la mare sempre sabia portar-lo al seu terreny.
Per això aquell dia quant li va dir una vegada més que se sentia tant sola, el fill sense pensar-s'ho dues vegades li va fer la proposició que vingués a casa a viure amb ells. Li dirien a l'Elena i segur que no posaria cap pega.
Quan li van explicar a l'Elena ella se'ls va mirar i silenciosament es va aixecar de la cadira i amb un somriure irònic però trist va dir:
-Diu una dita castellana que "quien quiere la col, quiere también las hojas de alrededor", però jo li afegeixo ..."como no quiero las hojas de alrededor"... no m'importa quedar-me sense la col. Avui mateix trucaré a l'advocat per tramitar la separació.
I així va ser com la sra. Núria va aconseguir el seu objectiu: quedar-se a viure amb el seu fill. Al cap i a la fi, la institució de l'hereu ja no estava de moda, però una mare, sempre és una mare.

Romy Ros.

Comentaris

  • Vampirisme emocional?[Ofensiu]
    Ilia Tobac | 13-12-2016

    Jo he tingut ocasió de coneixer algunes mares d'aquestes. Dones grans que han sublimat la seva vida posant tots els seus ulls en els fills; han sortit poc de casa perque el seu regne era l'àmbit domèstic i tot i que al principi els hi va venir imposat aquell destí, al final s'han arrapat a ell i no accepten que altres dones puguin brillar amb llum pròpia. Volen i desitgen que contínuament es valorin els seus mèrits familiar i domèstics i fins i tot es creuen eternes joves, així quan una jove (dona/companya del seu fill) apareix a la vida dels fills o del seu fill gran, acostumen a esmolar el ganivet de la venjança del propi destí: cap dona ha de brillar més que ella, millor que l'altra dona sigui l'assistenta que "per això jo sóc la mare"... és una trista i amargada manera d'excercir el poder, un poder que per fí creu que pot ostentar : ara toca actuar com a matriarca!!
    Sí, d'aquestes hi ha unes quantes. Potser el futur serà diferent quan aquella generació desaparegui.

  • Quina mare, deu meu! que el destí[Ofensiu]
    Frandalith | 13-07-2010 | Valoració: 10

    ens estalvii mares com aquesta! No he conegut mai així, però espero no conèixer mai una d'aquesta mena, perque pot arruïnar-te la vida i deixar-te encara amb sentiment de culpa! Enhorabona perque la teva descripció de la maldat, és molt real.

  • Peculiars protagonistes[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2009 | Valoració: 10

    Torno a passar avui pel teu espai, comprovant que no has publicat cap nou relat; tal com et vaig dir, em queda el recurs de llegir algun dels que ja tens compartits, i així ho faig.

    Arribo, doncs, a aquesta crònica que es llegeix ràpidament: em sembla que qualsevol lector coneix persones manipuladores i mares absorbents com aquesta senyora Núria, adults sense gaire criteri com el seu fill, dones que esperen a què arribi de fora el detonant definitiu per fer saltar una relació que no la sedueix, com aquesta Elena: quin trio de protagonistes has triat!

    Ara ve la pregunta: i després? Després de l'escena final d'aquest relat, què?
    Queda vida per viure i la lectora s'interroga sobre les possibilitats combinatòries de les històries personals i col·lectives, sobre els trajectes que recorrerà cadascun d'aquests personatges tan peculiars i versemblants...

    Parlant de personatges peculiars, ja que et va agradar la meva darrera recomanació, m'atreveixo a tornar-hi, aquest cop amb Onades, un relat molt adient per avui o demà, especialment... per aquests dies; després de llegir-ho, et prego que miris el primer comentari de tots, a sota de la pàgina, per si la informació que ofereix et resulta interessant. Ja em diràs...

    T'envio una abraçada d'estiu tot just començat,
    Unaquimera

  • Amor es entrega ...[Ofensiu]
    leonardo | 08-06-2009 | Valoració: 10

    ..sense esperar res a canvi. El teu magnífic relat descriu just l'antítesi: l'egoisme portat fins a l'últim extrem. Patètic en que és pot arribar a convertir una persona manipulada per la seva mare.
    M'ha agradat llegir-te, gràcies pel teu comentari.

  • Les mames...[Ofensiu]
    Misteric | 22-04-2009

    també son persones, unes de bones altres no tant, unes dona la vida...las hi han que se la tornen a prendre. les hamsters, de vegades es mengen els fills que han parit.

    M'ha agradat el teu relat.

  • Has explicat molt bé[Ofensiu]
    brins | 19-04-2009 | Valoració: 10

    una situació que es dóna bastant sovint. Si aquesta mare absorvent no hagués quedat vídua, els problemes del fill haurien estat menors; és quan es queda sola que cal pensar com compensar-li la pèrdua, la soledat, i no sempre es troba una sol.lució bona per a tota la família.

    La resolució que adopta l´Elena és molt dràstica, potser és la més encertada, però difícil per a moltes dones.

    Bon relat!

    Gràcies pels teus comentaris,

    Pilar

  • Fas uns relats vius i viscuts.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 12-04-2009 | Valoració: 10

    De tant en tant descobreixo nous relataires que m'agraden. Aquest ha estat el cas amb tu. Els teus relats són reals com la vida i explicats de forma planera, però alhora amb grapa.
    És el que passa amb aquesta història, com també a "L'ascensió dels inferns". Fas uns relats vius i viscuts.
    Et seguiré llegint.

  • Mare i [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-04-2009 | Valoració: 10

    absorbent. Dues paraules que no haurien d'anar mai lligades.
    M'agrada el teu estil. Continuaré passejant-me pel teu espai.

  • Sogres![Ofensiu]
    Cendra de flor | 07-04-2009 | Valoració: 10

    El tema força bé...costa de seguir el fil

    Cendra de flor

  • Paciencia[Ofensiu]
    Belda | 07-04-2009 | Valoració: 10

    Quina po.

  • Jo n'he conegut unes quantes[Ofensiu]
    nuriagau | 06-04-2009 | Valoració: 10

    Jo he conegut unes quantes mares com aquesta (i no m'estic referint a la meva, per si llegeix aquest comentari el meu pare).

    Entre les mares dels meus alumnes tinc exemples de tot tipus de mares. També he conegut Sres Núries.

    Felicitats per aquest relat-reflexió.

    Núria (una mare que intentarà no ser absorbent)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!