Crisàlide de paper i tinta

Traço el meu personatge en cada nova història, sempre discret, silenciós i prudent per tal de passar desapercebut. Teixeixo el meu capoll amb el fil que uneix cada mot, cada frase, cada paràgraf. Deso en ell les subtileses apreses. I així, a poc a poc, em transformo.

Tot va començar un dia en què desitjava desaparèixer més que cap altra cosa al món, ésser sense ser, pertànyer a algun indret llunyà, fet a mida. Vacil·lant advertia com la massa del meu cosset es descomponia en quarks. Amalgamat amb les partícules de sorra formava inhòspit desert mentre el pes de les passes d’una guineu s’enfonsaven en mi. Aliena a la meva presència, la guineu mostrava a l’ingenu petit príncep l’essència de l’amistat. Un sotrac a l’ànima em va desballestar, el desconsol per la decepció dels amics m’havia dut fins a aquest estrany estat en què semblava que els astres es conjuguessin per donar-me un missatge. I si estava equivocat? Amb la raó esbordellada avançava per la història amb una mirada diferent, posant ordre entre el desordre de la meva encara curta vida. De nou en la meva estança em descobria embolcallat per un confortable tel filat amb l’hàlit que acompanya el so de les paraules.


Qui sap si un dia seré ésser d’aleteig lliure i conspicu, però mentrestant seguiré a recer en la meva crisàlide de paper i tinta.