Cercador
Creïble o il·lusori
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
CREÏBLE O IL·LUSORI
En Pol saturat de tensions i obligacions laborals optà per marxar uns dies a un lloc tranquil on poder fruir de relaxació.
Un cop instal·lat a un poble calmós i petit decidí anar a fer un volt pels voltants en cotxe. Després d’uns kilòmetres recorreguts anà a petar a una carretera esgarrifosa de revolts aterridors i envoltada d’un paisatge tenebrós embolcallat d’un silenci sepulcral que el trencava un oratge que brunzia fort i imparable. Un indret compost de muntanyes gegants i enfosquides, vegetació salvatge i brancalls recorbats i ressecs que quasi fregaven el vehicle, i de punxeguts que s’esfilagarsaven cap amunt fent la zona ombrívola i freda, un marc tan esglaiador que provocava un respecte exorbitant.
En un dels trams hi veié una noia descalça i vestida amb camisa llarga de color blanc fent autoestop. Tenia cabellera daurada, rostre sedós i rosat, ulls blaus amb mirada perduda i un aspecte afligit i assossegat que evocava fragilitat. Tot i el torbament d’en Pol, li permeté pujar-ne i seure’s al seient del copilot, un cop la jove es va acomodar, restà emmudida i guaitant el paratge. De sobte, hi aparegué una boira espesseïda que enterbolí la visibilitat, amb tot, traspuntava un senyal doblegat i descolorit que alertava d’un giravolt doble i perillós. Tot just franquejar-ho, el revolt es va fer visible i la joveneta trencà el silenci.
—Compte! En aquesta corba fa un temps em vaig matar jo —advertí la xicota amb serenor, seguidament, s’esvaí sense deixar besllum ni opció a parlar-ne. En Pol quedà atònit per la certitud o la incertesa d’allò presenciat.
En arribar al poble observà que corria la brama que altres conductors també visqueren la mateixa experiència, i augurà l’atordiment dels habitants en comentar que, tot i el potencial de les deïtats i llegendes, els intrigava el creïble o l’il·lusori del punyent succés, donat l’escenari en què i com va tenir lloc la feta.
—Pensava que no hi hauria res que em boixés més que els afers laborals —barrinà en Pol.
Pseudònim: Ailec
En Pol saturat de tensions i obligacions laborals optà per marxar uns dies a un lloc tranquil on poder fruir de relaxació.
Un cop instal·lat a un poble calmós i petit decidí anar a fer un volt pels voltants en cotxe. Després d’uns kilòmetres recorreguts anà a petar a una carretera esgarrifosa de revolts aterridors i envoltada d’un paisatge tenebrós embolcallat d’un silenci sepulcral que el trencava un oratge que brunzia fort i imparable. Un indret compost de muntanyes gegants i enfosquides, vegetació salvatge i brancalls recorbats i ressecs que quasi fregaven el vehicle, i de punxeguts que s’esfilagarsaven cap amunt fent la zona ombrívola i freda, un marc tan esglaiador que provocava un respecte exorbitant.
En un dels trams hi veié una noia descalça i vestida amb camisa llarga de color blanc fent autoestop. Tenia cabellera daurada, rostre sedós i rosat, ulls blaus amb mirada perduda i un aspecte afligit i assossegat que evocava fragilitat. Tot i el torbament d’en Pol, li permeté pujar-ne i seure’s al seient del copilot, un cop la jove es va acomodar, restà emmudida i guaitant el paratge. De sobte, hi aparegué una boira espesseïda que enterbolí la visibilitat, amb tot, traspuntava un senyal doblegat i descolorit que alertava d’un giravolt doble i perillós. Tot just franquejar-ho, el revolt es va fer visible i la joveneta trencà el silenci.
—Compte! En aquesta corba fa un temps em vaig matar jo —advertí la xicota amb serenor, seguidament, s’esvaí sense deixar besllum ni opció a parlar-ne. En Pol quedà atònit per la certitud o la incertesa d’allò presenciat.
En arribar al poble observà que corria la brama que altres conductors també visqueren la mateixa experiència, i augurà l’atordiment dels habitants en comentar que, tot i el potencial de les deïtats i llegendes, els intrigava el creïble o l’il·lusori del punyent succés, donat l’escenari en què i com va tenir lloc la feta.
—Pensava que no hi hauria res que em boixés més que els afers laborals —barrinà en Pol.
Pseudònim: Ailec
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!