Coses increïbles

Un relat de: betixeli
Sabeu,
de vegades fem coses increïbles,
com un tres de set o un dibuix bonic,
com plantar una tomaquera,
o recollir la roba abans que caigui la nit.

De vegades ens entossudim en ponderar tot el que fem,
en ordenar-ho de millor a pitjor o d'important a res,
classificant tot el que se suposa que hem de viure,
sense entendre realment en què consisteix.

De vegades oblidem que podem fer coses increïbles.
Ens posem a buscar el sentit de la vida i coses d'aquestes;
ens encallem i ho engeguem tot per terra,
i la vida esdevé quelcom gris, tacat amb inseguretats espesses.

Però, sabeu, la vida en realitat no va d'això,
no va de coses difícils ni de punts ni de sentit.
La vida consisteix en fer coses increïbles,
com ara un castell, com ara un dibuix bonic.

Comentaris

  • Bell poema![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-02-2014 | Valoració: 10


    Si, betixeli la vida és senzillament , en lo increïble i en lo creïble, viure-ho tot amb intensitat, amb amor, amb il.lusió .

    Un poema senzillament bell!

    Una abraçada,
    Núria

  • Excel·lent[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 22-01-2014 | Valoració: 9

    Molt valents, sincres i bonics els teus poemes

  • Elogi d'allò real[Ofensiu]
    Alex Roa | 17-11-2013 | Valoració: 9

    Primer de tot, gràcies pel teu comentari; sempre t'obre la curiositat saber que ets llegit i que algú s'ha interessat en allò que has posat en paraules. És com recordar que no estem sols en aquest vici.

    Ara sí: m'ha agradat molt el teu poema! Recorda allò que oblidem tant sovint, de que la vida té sentit en les petites coses, senzilles i quotidianes. És, o això m'ha arribat com a lector, un molt bon elogi del que és real, de la bellesa en aquest mateix món, sense necessitat de fantasejar amb coses enrevessades.

  • Evolució.[Ofensiu]
    JoMateix | 09-11-2013

    Si el teu primer relat, desprenia la mateixa tristesa, espero que el meu últim sigui la meitat de bo que aquest.
    'I l vida esdevé quelcom gris'. El plat de cada dia?
    Crec que és hora de fer el meu 'dibuix bonic'.
    Moltes gràcies i enhorabona!

  • Un dibuix preciós[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10

    Quin dibuix més preciós el d'un castell ben plantat! Aturat en el temps, color blau cel al fons, camises vermelles, verdes o grogues, repic de cor i tambor, emoció, vida, patiment. Un poemàs, una lliçó de vida, un escrit increïble, que sempre em toca aquella fibra tan especial. M'alegra sempre llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

  • Creure l'increïble[Ofensiu]
    franz appa | 01-11-2013

    És quan ensopeguem amb coses que ens semblen excepcionals, increïbles, que ens adonem que les coses senzilles que fem cada dia resulten pròpiament ser la vida.
    L'ànsia de classificar, que segon el Gènesi va ser la primera tasca adàmica, ens fa perdre de vista l'autèntica qualitat de les coses, de les accions, de les omissions fins i tot. Les redueix a categories.
    Crec que la poesia ens ajuda a penetrar en l'espessa grisor de les categories i ens fa intuir els besllums de la realitat trascendent en cada cosa.
    Suposo que és quan no ens adonem que allò que fem és impossible que les fem possibles, quan ens ho creiem, que el que resulta increïble esdevé factible.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

281 Comentaris

86186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.