Cercador
Corte
Un relat de: Eric Martinez"Corte"... Així li deien els diferents animals que habitaven al raval de la ciutat.
Aquell marrec de dotze anys, havia guanyat aquell sobrenom a conseqüència d'un tall al coll, ocasionat per un noi, que per accident, va deixar de respirar...
"Corte" caminava pels carrers del raval com un nen que juga a fet i amagar, acompanyat d'una tensió progressiva ocasionada per la por a ser descobert, en un barri on no cabia cap secret.
La Betty recollia la cadira davant de la taverna "Los olvidados"...
-Buenas noches Betty...
-Vete a la cama mocoso...
-Ve tu delante encanto...
La Betty va riure i amb un somriure li va dir...
-A ver si creces, que tengo ganas de catarte...
En "Corte" va continuar el pas, entrant per un dels carrerons foscos, i abans que parpellegés, una banda de nanos liderats pel "Pulgares", van aparèixer davant seu...
-Dame todo lo que tengas!
-No tengo ni ganas de hablar contigo "Pulgares"...
Els dos nanos es van donar la mà.
-Voy a dormir "Pulgares", nos vemos mañana...
-Que descanses "Corte".
Va entrar per la porta, i en arribar al passadís, una olor fastigosa el va conduir a la saleta d'estar.
La seva mare estava morta al sofà... Mort per sobredosis...
En "Corte" la va mirar, i es va dirigir cap a la cuina... Va mirar al seu voltant i va dir...
-Merda! No hi ha res per sopar...
Aquell marrec de dotze anys, havia guanyat aquell sobrenom a conseqüència d'un tall al coll, ocasionat per un noi, que per accident, va deixar de respirar...
"Corte" caminava pels carrers del raval com un nen que juga a fet i amagar, acompanyat d'una tensió progressiva ocasionada per la por a ser descobert, en un barri on no cabia cap secret.
La Betty recollia la cadira davant de la taverna "Los olvidados"...
-Buenas noches Betty...
-Vete a la cama mocoso...
-Ve tu delante encanto...
La Betty va riure i amb un somriure li va dir...
-A ver si creces, que tengo ganas de catarte...
En "Corte" va continuar el pas, entrant per un dels carrerons foscos, i abans que parpellegés, una banda de nanos liderats pel "Pulgares", van aparèixer davant seu...
-Dame todo lo que tengas!
-No tengo ni ganas de hablar contigo "Pulgares"...
Els dos nanos es van donar la mà.
-Voy a dormir "Pulgares", nos vemos mañana...
-Que descanses "Corte".
Va entrar per la porta, i en arribar al passadís, una olor fastigosa el va conduir a la saleta d'estar.
La seva mare estava morta al sofà... Mort per sobredosis...
En "Corte" la va mirar, i es va dirigir cap a la cuina... Va mirar al seu voltant i va dir...
-Merda! No hi ha res per sopar...
Comentaris
-
Dur[Ofensiu]SrGarcia | 23-04-2019
Un relat ben dur; sembla que cada vegada et superes.
-
Gràcies Nil[Ofensiu]Eric Martinez | 20-04-2019
Moltísimes gràcies Nil, si, aixó que dius es exactament el que volía mostrar.
Gracies de tot cor.
Una forta abraçada.
I Bona setmana santa!!! -
Moco-verde[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 19-04-2019 | Valoració: 10
Per començar és molt potent el sobrenom de "corte" amb que s'identifica el teu personatge. Per barri campava un que li deien en "Moco-verde". Una història que a primer cop d'ull, asegon, a tercer i tal volta a quart pot passar inavertida pel seu poc interés que pot semblar que desperti. Però en arribar al final del relat, el guió fa un salt expectacular devers l'èxit pel missatge i la realitat crua i dura que retrata aquest dels baixos fondods de la nostra societat. Merda! no hi ha res per a sopar. Nil.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna