cors

Cors que no volen ni retenen res,
Cors que ja abracen tot el mon dins seu

... l'essència, l'àmbit que acull totes les passions i els sentiments que tu descrius perfectament.

Molt sincer. Molt veraç. Molt clar.

Un ritme i una cadència que sens dubte només pot néixer d'un bon cor.

Una abraçada Quetzcoatl!

Visca el cor que sap estimar, el cor que sap escoltar, que sap parlar, que sap equivocar-se i aprendre, visa el cor que sap plorar, visca el cor tendre que sap abraçar i visca el teu cor! que sap esriure el que sent!!

Salut!!!

P

Quetzcoatl, t'hi fixes? Les teves poesies inspiren poesia! Els comentaris que et fan estan plens d'inspiració! La que tu els has transmés amb la teva creació. És el somni de tot escriptor. Arribar més enllà del cor.

"Cors tristos que ploren per cors freds que no han sabut obrir finestres.
Cors que es desintegren amb llàgrimes reprimides de cors que estimen amb cautela.
...
Cors que no han entès que són els cors la raó de vida."

M'és impossible expressar-ho millor, gràcies.

m'he enmirallat... Cors denunciats que potser transformarem!

tants cors com maneres de veure i viure l avida: cors àvids, tristos, avars, alegres... i agraïts per tot allò que veuen i viuen i perquè, en un moment determinat, la sensibilitat de cadascú filtra les vivències segons la petja que li deixen.

Molts petons, quetzcoalt.

Lavínia

- Sento els batecs del teu cor - va dir ella mentre acariciava suaument el seu ventre.
- Ah, estàs escoltant el meu cor?
- Sí. És una cosa que hauries de fer sovint - replicà ella, entenent el doble sentit.
- Creus que té coses interessants a dir?
- Evidentment. Fixa-t'hi - ella callà i va fer veure que es concentrava en el soroll que emergia del seu pit - "Aquesta noia és meravellosa. L'estimo".
- Sembla que està fet tot un seductor.
- Molt em temo que sí - admeté ella, amb recança.

- cors telepàtics ;) -
----

És difícil saber escoltar el cor, saber deixar d'escoltar-lo, és esgotador intentar seguir el ritme que ens marca (em ve al cap la imatge l'home que coordinava els esclaus remers de les galeres romanes). Diuen però, que hi ha gent capaç d'aprendre a controlar els ritmes i els temps, del cor i de la vida.

EL COR I LES FANTASIES DEL TEMPS
Temps enrere les blondes dels escots afloraven il·lusions visuals i l'horitzó era rogenc
sobre ironies i absències imperfectes
i ELS CORS s'estremien per tota la vall.

Temps enrere,
l'angoixa assetjava
i la inquietud passava arran.

Siguen mudable...

Ara les flors es desfan i tots els perfums s'evaporen amb exòtic gest,
amb rialles blanques.

El cor: només és una fantasia del temps.
Alegra't, perquè aquest instant no apaga la guspira de l'abismal temps. Decau, però, gotejant l'acurat fet sobre el dolç misteri d'aroma de tarongina.

Alegra't.
Aquest instant sols li resta traspassar una eternitat per arribar al capvespre.

Aquests cors que ressonen en el meu... i en d'altres.
I els cors cansats que mai es rendeixen i els cors que es rendeixen per no cansar-se.
Ja saps que m'ha encantat. segur.

que es contradiuen, cors que no gosen ser, cors que voldrien ser allò que no són.
Les lectures del cor són tan difícils com diferents, van unides a la pròpia mirada.
En el fons de cada cor hi viu un univers de paraules i silencis que lluiten per trobar el camí de l'equilibri.
El judicis ràpids i les comparacions escanyen les veus abans d'ésser escoltades.
El batec de cada cor té uns sons únics i irrepetibles. Però és tan difícil escoltar-los!

Una abraçada!