Cercador
Córrer per controlar l'estrès
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
CÓRRER PER CONTROLAR L’ESTRÉS
Molt d’hora al matí i si en tinc ganes, surto a córrer. M’ho ha recomanat un company de la feina que va a teràpia amb una psicòloga. Es veu que corrent una estona pots eliminar tota mena de pors; les que estan a l’aguait per aclaparar-te i deixar-te fet uns espolsadors.
Tinc sort de viure als afores i poder fer un petit circuit per un bosquet que hi ha a prop. Corro sola escoltant el cruixit de les meves gambades al caminet. Hi ha una mica de boira que difumina l’entorn, deixant veure, però, els matolls de devora el camí.
De sobte em neguiteja això d’estar sola; és que la gent no treuen els gossos a pixar…? Em venen al cap el munt de pelis d’assassinats que comencen quan un nen o algú que fa running ensopega amb un cadàver.
Suo a raig i panteixo esverada. Mira que si em trobo un braç o una cama als matolls… Em moro!
M’esvero sense motiu i em llanço a fer drecera fora del camí escampant la boira a manotades. Ximpleta! Em renyo quan soc a l’asfalt. Respiro fondo varies vegades i em calmo.
Camino a bon pas. Giro pel carrer de sobre casa per agafar el pa al forn. M’adono del parell d’unitats de la policia que estan aparcats a l’altra cantonada. Em quedo clavada.
Trec del quarto fosc la cinta del horrors i la passo a tota velocitat pel sedàs de la imaginació: sang, defenestració, suïcidi, assassinat… Accident o robatori, és el més lleu que em passa pel cap.
Ja hi torno! Palpitacions, suor…
Giro cua enfilant de bell nou el camí cap al bosc.
Es veu que perquè la teràpia sigui efectiva, he de córrer molta més estona.
Pseudònim - (Mostela)
Molt d’hora al matí i si en tinc ganes, surto a córrer. M’ho ha recomanat un company de la feina que va a teràpia amb una psicòloga. Es veu que corrent una estona pots eliminar tota mena de pors; les que estan a l’aguait per aclaparar-te i deixar-te fet uns espolsadors.
Tinc sort de viure als afores i poder fer un petit circuit per un bosquet que hi ha a prop. Corro sola escoltant el cruixit de les meves gambades al caminet. Hi ha una mica de boira que difumina l’entorn, deixant veure, però, els matolls de devora el camí.
De sobte em neguiteja això d’estar sola; és que la gent no treuen els gossos a pixar…? Em venen al cap el munt de pelis d’assassinats que comencen quan un nen o algú que fa running ensopega amb un cadàver.
Suo a raig i panteixo esverada. Mira que si em trobo un braç o una cama als matolls… Em moro!
M’esvero sense motiu i em llanço a fer drecera fora del camí escampant la boira a manotades. Ximpleta! Em renyo quan soc a l’asfalt. Respiro fondo varies vegades i em calmo.
Camino a bon pas. Giro pel carrer de sobre casa per agafar el pa al forn. M’adono del parell d’unitats de la policia que estan aparcats a l’altra cantonada. Em quedo clavada.
Trec del quarto fosc la cinta del horrors i la passo a tota velocitat pel sedàs de la imaginació: sang, defenestració, suïcidi, assassinat… Accident o robatori, és el més lleu que em passa pel cap.
Ja hi torno! Palpitacions, suor…
Giro cua enfilant de bell nou el camí cap al bosc.
Es veu que perquè la teràpia sigui efectiva, he de córrer molta més estona.
Pseudònim - (Mostela)
Comentaris
-
Prou bé | 07-12-2021
Bon relat! Ben explicat! Bona utilització del llenguatge!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 06-12-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
294307 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!