Corrandes de la por

Un relat de: Ginebreda
AMB EL SOL, SOLET,
QUINA MALA LLET.

No ploris fill meu
que el pare ja marxa.
i jo et guardo el somni,
també ballo l’aigua,
la sèmola bullo
i planxo la ratlla.

LA NIT, LA MAGRANA,
LA MALA SETMANA.

Quan el vaig conèixer
em desfeia l’ansia.
Ara que el conec
se’m esgota l’aigua.
Quan alça la veu
em rosega l’ànima.

LA LLUNA, LA PRUNA,
LA MALA FORTUNA.

Em maquillo els ulls
i em pinto una rialla.
Em giro al revés,
per dins sóc més aspra.
Riu un cop, petit,
la mare t’amaga.

AI, CARGOL TREU BANYA,
QUINA MALA ENTRANYA.

Per veure’t feliç
amb gust donaria
la sang del meu cos
per una alegria,
la de fugir junts
a una nova vida.

I TRENTA I QUARANTA,
L’AMETLLA AMARGANTA.

Quan arribi avui
farem bona cara,
cantarem cançons,
tindrà el plat a taula,
estovalles blanques
com feia sa mare.


LA CECA, LA MECA
PREPARO LA TECA.

I m’esfullo tota
com una flor seca.
Els pètals per terra
color pergamí.
Ves a jugar i calla
que el pare és aquí.

PINYOL MADUR
SEMPRE PENSO EN TU.

Comentaris

  • Una cançó explicativa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2024 | Valoració: 10


    Hola, bona vesprada. Ginebreda: Un poema de corrandes sobre el sentit de la por.
    El note que és molt original. D'on traus aquesta inspiració que m'ha fet pensar en tot el seu contingut.
    És que et mereixes un cent en la valoració.
    Enhorabona, Ginebreda.
    Cordialment.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-02-2024 | Valoració: 10

    Com és possible que un fet tan dolorós l'hagis transformat amb un poema tan original, ben estructurat i musical. No té desaprofitament. Cada paraula és un vers. Em trec el barret.

    Enhorabona Ginebreda.

    Rosa.

  • Cançó de bressol.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-02-2024

    Aquestes corrandes tenen un ritme àgil i juganer, un to com de cançó de bressol, però per damunt hi corre una boira com de cosa molt tèrbola, com si la mare volgués protegir el fill d'un pare abusiu i maltractador. Aquesta discrepància entre la forma i el fons fa que sigui una poesia molt inquietant, el títol ho diu ben clar: és de la por que tracta, de la por i dels esforços per protegir el nen. Una poesia bonica, subtil, que desperta emocions dispars.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

30 Relats

134 Comentaris

5952 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL