Cercador
Cor
Un relat de: Eric MartinezElla netejava cristalls... Els cristalls del gratacel on jo treballava.
El cap havia manat un munt de feina, i la veritat és que jo no tenia ganes de ferla, preferia dedicar el meu temps a jugar als marcianets a l'ordinador.
Ella va aparèixer, com per art de màgia... Com si un estel baixés a la terra en un dia nuvolat...
Recordo que vaig mirar-la, i a l'hora que netejava el cristall, ella em mirava a mi.
Jo li parlava, però ella no deia res, només somreia...
De cop i volta, un dels cables es va soltar, i la meva amiga es va desestabilitzar de la posició que havia adoptat, deixant sostenida sobre l'aire, una cama, i esforçant-se per arribar al cable que la subjectava a l'edifici.
Observant l'espectacle em vaig impulsar contra la finestra, i abans que el cable és trenques, i ella caigués al vuit de la ciutat atabalada, vaig agarrar la seva mà...
-Agafat fort!
Però ella no deia res, només posava cara de por... Només volia pujar...
Vaig aconseguir ficar-la al meu despatx, i nerviós i complagut de la meva acció vaig dir-li.
-Estàs bé?
Ella va utilitzar un llenguatge de signes per fer-me entendre la gratitud que sentia cap a la meva persona, i un cor... Els dits posicionats com un cor...
Des d'aquell moment, cada matí observo un cor dibuixat a la finestra... Destacat per la humitat de l'alba...
Des d'aquell dia... Sé que és l'amor...
El cap havia manat un munt de feina, i la veritat és que jo no tenia ganes de ferla, preferia dedicar el meu temps a jugar als marcianets a l'ordinador.
Ella va aparèixer, com per art de màgia... Com si un estel baixés a la terra en un dia nuvolat...
Recordo que vaig mirar-la, i a l'hora que netejava el cristall, ella em mirava a mi.
Jo li parlava, però ella no deia res, només somreia...
De cop i volta, un dels cables es va soltar, i la meva amiga es va desestabilitzar de la posició que havia adoptat, deixant sostenida sobre l'aire, una cama, i esforçant-se per arribar al cable que la subjectava a l'edifici.
Observant l'espectacle em vaig impulsar contra la finestra, i abans que el cable és trenques, i ella caigués al vuit de la ciutat atabalada, vaig agarrar la seva mà...
-Agafat fort!
Però ella no deia res, només posava cara de por... Només volia pujar...
Vaig aconseguir ficar-la al meu despatx, i nerviós i complagut de la meva acció vaig dir-li.
-Estàs bé?
Ella va utilitzar un llenguatge de signes per fer-me entendre la gratitud que sentia cap a la meva persona, i un cor... Els dits posicionats com un cor...
Des d'aquell moment, cada matí observo un cor dibuixat a la finestra... Destacat per la humitat de l'alba...
Des d'aquell dia... Sé que és l'amor...
Comentaris
-
Sorprenent[Ofensiu]SrGarcia | 11-04-2019
Trobo molt sorprenet el relat d'aquest idil·li entre el dropo i la treballadora muda.
Molt ben trobat. -
cor entelat[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 10-04-2019 | Valoració: 10
M'encanten aquests relats teus on l'agurment et fa ballar el cap si la història pot ésser real o producte d'una fantasiosa imaginació on que l'únic que pretent és transmetre'ns el missatge de fer-nos persones millors.
-
Gràcies![Ofensiu]Eric Martinez | 10-04-2019
Gràcies, de veritat!
-
COMENTARI[Ofensiu]Noia Targarina | 10-04-2019 | Valoració: 8
Molt bonic i molt tendra aquest relat que has escrit val la pena llegir-te !
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna