Cercador


Llista categories

Convertim-nos en dimoniets

Un relat de: ITACA

Aprofintant-se de les nostres pors
ens eduquen per ser els seus futurs interesos.
On són les ilusions ?
A si es vritat,
les heu utilitzat per vendrem
a un persontge
al que vosaltres nombreu dimoni
al que jo anomeno que es la meva vida.
Vigileu que no os persegueixi
el dimoni dolentot
vigileu de no caure
en els paranys d'aquesta societat.
Quin futur ens espera
companys i companyes meves ?
Eduquen a canalla
com a gossos que domesticar
la recompensa alliverar
la seva anima de les bestieses que
inventeu per pendre els caramels
mes dolços de les vides.
Quant parlo soc intolerant
i potser si al no respectar opinions
però algo em diu
que una força mes poderosa que el mar
vol aprofitar-se d'aquest món
afegint-hi mes porqueria.

Comentaris

Afegir comentari
  • Poemes amb molta força, humils i molt juvenils...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-04-2005 | Valoració: 10

    però que a més desprenen el propi talent que t'acompanya en el teu i únic llarg/gran viatge poètic,
    demostrant-me, almenys a mi, que per tenir 14 anys, portes l'ànima del poeta a la teva vida,
    i que es preparin tots!! quan en la maduresa els facis arribar UN BON CONSELL...

    vinga doncs... CONVERTIM-NOS EN DIMONIETS.

    Clara, el teu pseudònim m'agrada molt : ITACA

    Quan hi arribem per somiar-hi eternament,
    aleshores viurem plàcidament en el món que desitgem.

    Però si vols, farem més planer el caminar si ens acompanyem els uns amb els altres, i ho fem com a germans de sang,
    i com a bons catalans de lluita.

    EL SOMNI SERÀ EL CAMÍ!!!!!!!!!!!!!!

    UNA FORTA ABRAÇADA COMPANYA!!

  • dimoniets...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-03-2005 | Valoració: 10

    domesticats, com dofins en una atracció de zoo, fent mil i un saltirons només per un trosset de peix... i la gent aplaudeix... i diuen que el dofí és simpàtic, rialler, un dimoniets de les aigües salades... i tot per un trosset de peix... i s´obliden del que seria capaç de fer si fos lliure en el gran mar dels seus somnis...
    infants pegats a un caramel... presos d´un tros de dolçor... per servir com esclaus al gran edulcorant de la televisió, del comerç despietat, de les mens negres que dominen el món...
    una idea fantàstica... que tu has sabut dibuixar amb mans de seda...
    felicitats, Clara... ja tens 21 poemes... tot una escriptora!!!!
    un petó i una abraçada!!!!

  • Ei hola clara...[Ofensiu]
    Magdeta | 30-03-2005

    Ei Clara, he anat als teus poemes gràcies a la sara... I de debò, m'ha agradat molt aquest... I ara en llegiré d'altres, aveiam què tal...
    Ah, per cert, el que dius en aquest poema és del tot cert. Tens tota la raó noia!!!

    Apa, salut!
    I una abraçada molt forta!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.






Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >