Construcció

Tot un muntatge participatiu i suggeridor.
Molt bon relat.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat. Interessant la distinció entre actitud i aptitud.
Salutacions molt cordials.
...........

Un poema molt original, on expresses els teus pensaments ben detallats.
Entre la taula, el pati, les cabanes, el soterrani, l'epitafi.
M'ha fet un bon somriure, en tot el contingut.
M'ha agradat molt.
Enhorabona.

Cordialment.

Bonic i musical, cercant la naturalitat d'allò personal i domèstic, però per aquesta raó, també universal: la bellesa del que ens és útil i proper i element d'hospitalitat.

Un poema rodó te'l miris per on te'l miris: l'ambient, la gent, els colors, l'esperit... Hi he vist reflectit el drama dels immigrants i l'acollida que es mereixen entre tantes penalitats. Una casa nostra que també hauria de ser casa seva, l'acolliment necessari. Però també una mediterrània on es balla, es menja, es riu i es plora, es viu i es mor. M'ha agradat molt, enhorabona!

He ballat tot llegint
aquest conte tan savi
que musica per dins
tot l'enyor dels més avis

De quins perden un món
que es desfà en els seus llavis
quan diuen la dolçor
de volgut escenari

Que els veié obrir els ulls
i on voldrien tancar-hi
els records més volguts
i el destí que els pertanyi

Per això busquen lluny
altre lloc que els agradi
innocent de costums
senzill de pasturar-hi

Saben que de debò
com a món del seu pati
només hi ha el món confós,
el seu vell món diari.

Mil mons podran bastir
amb son imaginari
si no domina el gris
al color del teu pati

Aquest poema m'ha commogut! M'ha fet recordar "Una vella, coneguda olor", d"una obra de teatre d'enJosep Maria Benet i Jornet, tot i les diferències que hi poden haver...M'ha remès aquella forma de vida de quan érem petits, reminicència d'una altra época, la dels nostres pares i avis. D'aquella catalanor desapareguda en les nostres formes de vida i que ja mai més tornará! Com un gerani pot arribar a tocar els nostres sentiments més pregons? Ho deixo aquí....