Cercador
Consell de Pare a Fill
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
Tracta de trillar el teu camí
sense pressa ni pausa;
sense balafiar una engruna de sorra
ni obsedir-te en les passes perdudes.
Aguaita l'horitzó, però no massa.
Fes servir el passat per esperonar el present
i no ensopegar amb el mateix cudol.
Sigues una formigueta,
però frueix de les flors del ribàs:
no sols de suor viu l'home.
Recorda que tu ets el centre de l'Univers,
que els amors, els amics, els coneguts,...
desfilaran per la teua vida
(per fer-ne adés un carnestoltes,
adés una pompa fúnebre).
Alguns hi entraran, d'altres n'eixiran,
alguns hi romandran definitivament,
d'altres només hi pernoctaran.
Però al final tu seràs la persona
amb qui compartiràs matí, vesprada i nit.
Per ço, coneix-te i aprén a estimar-te,
que si caus en un clot,
encara que et llancen una corda,
el moviment d'agarrar-lo
haurà d'enfilar-se dins teu.
Sàpies que la vida
adopta fesomies vàries,
però lluita que en la teua
hi prevalga un somriure amorosit
i una espurna d'esperança.
Esvalota totes les andròmines,
materialitzades en objectes o humans,
que t'ancoren en el periple
perquè la vida és un esbufec breu i únic.
Llorenç Garcia
Llorenç Garcia
Comentaris
-
quan el pare fa consell...[Ofensiu]Marc Freixas | 11-05-2010 | Valoració: 10
i el fill escolta amb atenció
serà quan el fruit
reneixerà a les entranyes d'ambdós
i el futur s'encararà
cap a llocs possiblement de bona educació
ho escric -dic- així
perquè jo en tinc dos... en biel que aviat me'n farà dos anyets
i la marina que ja me'n té nou
el millor de tot
és que quan els veus créixer,
te'n adones que tu
també creixes amb ells
i això no té preu!!
també els hi he fet alguns poemes
per recordar-me
i recordar-nos tots plegats
del gran tresor que són,
ja que són ells el nostre més pròxim futur
haurem de recuperar sempre
la veu que plora dins el ventre d'una mare...
i si cal, que sempre cal
preparar-los a fer-se un lloc
en aquesta selva estressant de vida que portem
el teu "consell de pare a fill"
és necessari i vital
enhorabona... i tot i que ja portes un temps en aquí a rc
haig de dir-te amb sinceritat
que encara no havia llegit el teu espai a la pàgina,
i ja veig que he perdut temps, que ara haig de recuperar
per tal de fer-te veure
que per a mi tens un talent immens
de part meva, benvingudíssim -ara no sé si aquesta paraula l'acabo d'inventar tu!!-
una abraçada literària
i a seguir amb el teu llarg camí d'escriure
per no parar mai -
Sr Garcia![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 22-11-2009 | Valoració: 10
D'entrada, moltes gràcies pel teu nou comentari! I en segon lloc, també per aquest poema que, si m'ho permets, me l'aplicaré a mi mateix. I és que sí, el planteges com a consell, però en el fons són constatacions fruit de l'experiència i la maduresa intel·lectual. Company, un poema sincer de cap a peus: cadascú de nosaltres som el centre de l'univers, i hem d'entendre'ns, conèixer-nos i saber crear el nostre món a la nostra mesura.
D'altra banda, i literàriament, és també un molt bon poema. Res, que em trec el barret!
Seguim en contacte i més en vinguin, de reflexions com aquesta!
V
PD. Doncs sí, d'un any a l'altre... Serà que administro el temps de tal manera que me'n queda (massa) poc per RC... -
Enhorabona per tan bell poema...[Ofensiu]Romy Ros | 10-11-2009 | Valoració: 10
uns versos engrescadors adreçats a un fill que plens de saviesa volen transmetre l'encant de la vida. M'ha agradat molt i molt, et felicito de tot cor!
-
Bons consells...[Ofensiu]brins | 07-11-2009 | Valoració: 10
Benvolgut Llorenç,
Feia temps que no et comentava, tot i que he anat llegint la teva obra, però avui, després de llegir aquest bell poema, vull que sàpigues que m'ha agradat molt.
Per mitjà de consells serens i curulls d'estimació, has abocat l'experiència de la vida en uns versos bells i encertats. Felicitats!
Pilar
Valoració mitja: 10
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog