Concert per a dos

CONCERT PER A DOS


Sempre havia sigut un nen especial. La família presumia orgullosa d’ell a tot arreu. Els avis al casal i els pares amb els amics i companys de feina. Però davant dels companys d’escola no despertava la mateixa admiració. Gairebé ningú parlava amb ell, ni a classe, ni al pati, ni quan sortien d’excursió.
Només es sentia a gust, segur de si mateix, a les classes de música que feia des de ben petit. Era molt introvertit, tímid i no gaire parlador, però la música li donava il·lusions i la millor manera per expressar-se. El feia estar de bon humor. Amb els anys va passar de tocar a la perfecció diferents peces al piano, a fer-ho amb altres instruments, la guitarra, el violí i el clarinet. Saltava d’un instrument a un altre, tocant variades melodies amb molt de sentiment. La música el feia veritablement feliç.
Un dia, a l’escola li van oferir participar al festival de final de curs. Animat pels pares i la professora de música, va acceptar. Li feia molta vergonya tocar davant d’algú, però podia mostrar-los el seu do especial, i rebria els seus aplaudiments, tots quedarien bocabadats. Les setmanes següents va assajar sense descans.
El dia del festival el saló d’actes era ple a vessar. Va sortir a l’escenari, es va asseure al piano i va començar la primera peça. Només va tocar unes notes, tenia les mans paralitzades i no podia continuar. Sentia el batec del cor a les orelles, les mans tremoloses, les gotes de suor baixant per les galtes enceses. Una cremor a l’estómac i una sobtada nàusea el van fer aixecar del piano i sortir de l’escenari. Aquell dia va guardar tots els instruments al garatge i mai més va voler tocar.
Ara ja es adult i passa les hores amunt i avall pels boscos tot sol, és agent rural. Potser no sabrà mai que el matrimoni que viu a la casa del costat gaudeix secretament dels seus concerts nocturns. Apaguen el televisor i tanquen els ulls asseguts al sofà per escoltar millor les seves melodies. Cada nit un concert per tots dos sols.



Signat:
Marifé Grau