Comunicació fluïda

No sabia com expressar-se per fer-se entendre. Constatava que els seus interlocutors no captaven les seves idees ni comprenien què volia transmetre'ls. Havia viscut a diversos països. Era un cosmopolita. Però se sentia una mica analfabet en diferents llengües perquè no en dominava cap a la perfecció. Si pogués sumar els diferents vocabularis que coneixia en un únic idioma, llavors se'l podria considerar una persona culta. Però malauradament quan teixia frases i idees barrejava llengües. Com més sabia, més dubtava i més insegur se sentia. Va pensar que si prioritzava només una llengua, posant-hi tota la seva energia, dissiparia aquesta incertesa. Per això, per vèncer aquest desassossec vital, es va decantar per comunicar només en la que sentia com a més pròpia. El problema és que en aquella època de la seva vida vivia en un país on ningú no la parlava. Eren els anys seixanta del segle vint i residia en un poble on ningú no la coneixia. Només un turista que va pernoctar una nit a la pensió de la carretera. I és que comunicar no és només una qüestió d'idioma. També depèn de l'època i el país on es viu.