Com enyorava les teves mans!

A relats en català, la poesia hi té una presència minsa. Els relataires que hi publiquen tenen més tirada devers la prosa o prosa poètica. És per això que adesiara hi faig expedicions poètiques dins aquest espai lletraferit. I vet aquí que avui, dejorn, he tocat en sort amb aquest bellíssim poema teu on les mans són el fil conductor d'un sentiment expressat amb extraordinària finesa i alhora desbordador erotisme. T'afegeixo a la meva llista de preferits. Nil

...molt bon poema el teu també!!! Hi ha coses difícils d'oblidar!!!
Ens llegim!!!

Tot i el tòpic un poema diferent, ple de versos que impregnen de nostàlgia i empatia qualsevol ment...

La cascadeta és la Vall d'Ourika, a uns 50km de Marrakech en direcció a l'atles. Són un total de 7 cascades muntanya amunt, i la foto no és cap d'aquestes, només una parada al camí abans d'arribar a la primera. son més grans i t'hi pots banyar!! T'ho recomano_!!!

Salut!

les mans acompanyen a la paraula, amb ella el sentiments, de vegades tant sols un gest, diu més que moltes paraules.
enhorabona
abraça'm
avant i ben amunt

seguim llegint-nos, al final no faig vacances, de poeta vull dir, ho necessito sino se m'omple el cap i és pitjor..
una abraçadota ben gran
l'aixalabrat de mataró
joan

vull demanar-te disculpes. La meva ignorància i la meva pressa a l'hora de comentar em va fer pensar que Joan Vinyoli eres tu. Si el gran poeta aixequés el cap jo em voldria fondre.
I ara anem al teu poema.Per a mi també les mans són una de les parts del cos més importants. Parlen sense necessitat de paraules, són tendresa muda, són conhort i pau, saben desfer els nusos de l'angoixa i no m'extranya que les enyoressis.
Un poema bellíssim i delicat. Enhorabona!
Bon estiu!

Un poema en què simbolitzes el retrobament de l'amor només parlant de les enyorades mans.

No sé si podríem afirmar que has emprat la figura retòrica de la sinècdoque, és aquella metonímia que consisteix a utilitzar el nom de la part per designar el tot.

Enhorabona, Illadestany !

Núria

Realment preciós, aquest poema que fa homenatge a l'escalfor de la pell sobre la pell, al plaer que proporciona el contacte físic per lleu que aquest sigui quan el desig és el vincle establert i l'estimació el lèxic que permet la comunicació!

L'erotisme, molt subtil, és una presència només insinuada entre vers i vers, però efectiva.
La vida viscuda i les cicatrius que aquesta ens deixa entranscorre'ns , també.

T'envio una abraçada d'estiu,
Unaquimera

quina sensació més maca escriure, quan les mans et tornen a enamorar...felicitats¡¡

No volia escriure res, però m'he adonat que he de cercar una causa, que he de cercar-la i seguir-la sempre, per no defallir. Endevant, t'ho vals!

Bo! Bo! el llenguatge de les mans, dolces, tendres, sensuals, delicades, fermes, segures... .....
enhorabona
avant pit i amunt

I ple de sensualitat. Gràcies per comentar-me, ja fa dies, però.


Centellejant!

i curiós, no m'imagino qui el podria explicar ni en quin context amb tota la calma

et felicito per aquest poema sensual, dolcet i delicat...ple de sensacions agradables
una abraçadota i feliç dia de Sant joan

joan

El poema està prou bé. Té versos ben trobats, i metàfores exactes. M'ha agradat. Ara, no l'hi he vist l'eròtica per enlloc. Serà que hi ha temes en els que no sóc pas gaire subtil...