Com enyorava les teves mans!

Un relat de: Illadestany

Com enyorava les teves mans,
sense saber-ho!
Fluïen les meves llàgrimes
galtes avall,
n'ignorava el perquè.
Com enyorava les teves mans,
volant per cada racó,
per cada corba
per cada ombra
del meu cos.
Així, com ara de nou,
tendres i segures,
fermes i suaus
dolces, incendiàries.
Com enyorava les teves mans
mentre me n'escapolia
una i altra volta,
fugint de tan pregon trasbals.
Com enyorava les teves mans
sense saber-ho,
tot oblidant-me del cel i de tu.
Les teves mans han tornat avui
a torturar-me d'amor
a acaronar-me de desig
Com les enyorava!
M'han desvetllat
de tants jorns
de son al cos,
m'han arrencat
de tant de temps
d'ales trencades
Tendresa de dits en els llavis
bellesa d'esguards en espill.
Valent i savi
agosarat mestre
dels camins del nostre plaer
dels difícils, variats tresors
del nostre amor.

Com enyorava
amor
les teves mans!

Comentaris

  • Enyorament.[Ofensiu]
    Nil | 27-01-2018 | Valoració: 10

    A relats en català, la poesia hi té una presència minsa. Els relataires que hi publiquen tenen més tirada devers la prosa o prosa poètica. És per això que adesiara hi faig expedicions poètiques dins aquest espai lletraferit. I vet aquí que avui, dejorn, he tocat en sort amb aquest bellíssim poema teu on les mans són el fil conductor d'un sentiment expressat amb extraordinària finesa i alhora desbordador erotisme. T'afegeixo a la meva llista de preferits. Nil

  • Gràcies i...[Ofensiu]
    free sound | 06-02-2011 | Valoració: 10

    ...molt bon poema el teu també!!! Hi ha coses difícils d'oblidar!!!
    Ens llegim!!!

  • M'encanta![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 26-12-2010

    Tot i el tòpic un poema diferent, ple de versos que impregnen de nostàlgia i empatia qualsevol ment...

    La cascadeta és la Vall d'Ourika, a uns 50km de Marrakech en direcció a l'atles. Són un total de 7 cascades muntanya amunt, i la foto no és cap d'aquestes, només una parada al camí abans d'arribar a la primera. son més grans i t'hi pots banyar!! T'ho recomano_!!!

    Salut!

  • panxample | 25-07-2010

    les mans acompanyen a la paraula, amb ella el sentiments, de vegades tant sols un gest, diu més que moltes paraules.
    enhorabona
    abraça'm
    avant i ben amunt

  • gràcies joan pels teus comentaris i...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2010

    seguim llegint-nos, al final no faig vacances, de poeta vull dir, ho necessito sino se m'omple el cap i és pitjor..
    una abraçadota ben gran
    l'aixalabrat de mataró
    joan

  • En primer lloc[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-07-2010 | Valoració: 10

    vull demanar-te disculpes. La meva ignorància i la meva pressa a l'hora de comentar em va fer pensar que Joan Vinyoli eres tu. Si el gran poeta aixequés el cap jo em voldria fondre.
    I ara anem al teu poema.Per a mi també les mans són una de les parts del cos més importants. Parlen sense necessitat de paraules, són tendresa muda, són conhort i pau, saben desfer els nusos de l'angoixa i no m'extranya que les enyoressis.
    Un poema bellíssim i delicat. Enhorabona!
    Bon estiu!

  • Suposo que enyoraves...[Ofensiu]
    nuriagau | 17-07-2010 | Valoració: 10

    Un poema en què simbolitzes el retrobament de l'amor només parlant de les enyorades mans.

    No sé si podríem afirmar que has emprat la figura retòrica de la sinècdoque, és aquella metonímia que consisteix a utilitzar el nom de la part per designar el tot.

    Enhorabona, Illadestany !

    Núria

  • Homenatge [Ofensiu]
    Unaquimera | 09-07-2010 | Valoració: 10

    Realment preciós, aquest poema que fa homenatge a l'escalfor de la pell sobre la pell, al plaer que proporciona el contacte físic per lleu que aquest sigui quan el desig és el vincle establert i l'estimació el lèxic que permet la comunicació!

    L'erotisme, molt subtil, és una presència només insinuada entre vers i vers, però efectiva.
    La vida viscuda i les cicatrius que aquesta ens deixa entranscorre'ns , també.

    T'envio una abraçada d'estiu,
    Unaquimera

  • que bonic el retorn[Ofensiu]
    Xunxi | 06-07-2010 | Valoració: 10

    quina sensació més maca escriure, quan les mans et tornen a enamorar...felicitats¡¡

  • Qui si no tu[Ofensiu]
    socmas | 06-07-2010

    No volia escriure res, però m'he adonat que he de cercar una causa, que he de cercar-la i seguir-la sempre, per no defallir. Endevant, t'ho vals!

  • panxample | 29-06-2010 | Valoració: 10

    Bo! Bo! el llenguatge de les mans, dolces, tendres, sensuals, delicades, fermes, segures... .....
    enhorabona
    avant pit i amunt

  • Bonic poema[Ofensiu]
    llamp! | 26-06-2010


    I ple de sensualitat. Gràcies per comentar-me, ja fa dies, però.


    Centellejant!


  • És bonic[Ofensiu]
    llacuna | 21-06-2010 | Valoració: 10

    i curiós, no m'imagino qui el podria explicar ni en quin context amb tota la calma

  • et segueixo donant gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 21-06-2010 | Valoració: 10

    et felicito per aquest poema sensual, dolcet i delicat...ple de sensacions agradables
    una abraçadota i feliç dia de Sant joan

    joan

  • Arbequina | 21-06-2010

    El poema està prou bé. Té versos ben trobats, i metàfores exactes. M'ha agradat. Ara, no l'hi he vist l'eròtica per enlloc. Serà que hi ha temes en els que no sóc pas gaire subtil...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

40486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli