Com atraure la fortuna

COM ATREURE LA FORTUNA

En Sigfrid i l’Isidor es van reunir a casa del primer. Una editorial vinculada a l’Institut Catalunya Futur els havia encomanat la redacció d’un llibre d’autoajuda. L’editor que els havia fet l’encàrrec havia començat la casa per la teulada, entregant als assagistes el títol i la portada de l’obra que havien d’escriure. El llibre es titularia Com atreure la fortuna; a la portada, sota l’encapçalament esmentat, lluiria un trèvol de quatre fulles, cadascuna de les fulles del qual duria gravada una de les imatges següents: una ferradura de cavall, el símbol de l’euro, una pota de conill i el símbol del dòlar.
Van encetar una ampolla d’absenta que l’Isidor havia baixat d’Andorra, van repassar les premisses que els havien tramès, i van començar la pluja d’idees (ells preferien dir-n’hi brainstorming).

SIGFRID: Haurem de fer esment a la llei de l’atracció, no trobes?
ISIDOR: Oh i tant. Se t’acudeix una manera de fer-ho sense que sembli un plagi d’El Secret?
SIGFRID: A veure, deixa'm rumiar-hi… Sí, potser podríem… No, no ho sé…
ISIDOR (reomplint d’absenta el got d’en Sigfrid): Digues company, sense por!
SIGFRID: Podríem plantejar una rutina matutina (ha, ha, ha, acabo de fer un rodolí, coi d’absenta!). Per exemple: començar el dia fent set respiracions profundes, de manera que entre cada inhalació i la consegüent exhalació s’hagi de repetir una frase determinada.
ISIDOR: Sí! Tipus “soc riquesa, mereixo riquesa, atrec riquesa”; o alguna cosa així que…
SIGFRID: Brutal! (reomplint d’absenta el got de l’Isidor) Aquestes coses sempre funcionen.
ISIDOR: I què et sembla si aconsellem l’acumulació de capital per mitjà de l’explotació del treball assalariat, així com la sobreexplotació dels països de la perifèria geopolítica a través de l’intercanvi desigual?
SIGFRID: Ha, ha, ha… És broma, oi?
ISIDOR: Ha, ha, ha, clar. Fem un altre xarrup d’absenta, va.




Pseudònim:
PAN