Colors a les pupil·les

“Colors a les pupil·les”

Les portes es tanquen entre xiulets quan Nur baixa del tren. Arriba tard “com sempre” i enfila l'andana agitada fent voltes a l'escena que acaba de veure. Al seu vagó, viatjava un home jove amb la seva filla d'uns 4 anys asseguda a la falda. Ell tenia els ulls clavats a l'infinit, captivat pels seus implants òptics —es podia deduir pels colors que dansaven a les seves pupil·les— i la nena se'l mirava fixament. Potser una altra hagués fet bronca per reclamar atenció, però aquesta nena no. Va esperar “el seu torn” pacientment, fins que recolzant el cap al pit d'ell, va allargar la mà per acaronar-li la galta. Intentava reclamar-lo amb carícies però ell en cap moment no es va adonar del que passava.
«Em podria passar a mi?». L'interrogant queda en suspens quan surt al carrer i el brogit del transit inunda els seus sentits com una onada. Seguint el corrent, li reverberen a la memòria fragments d'una conversa recent:
—Ets una extravagant! —Nadîm sabia com tocar-li el crostó. —Deus ser l'única persona al món sense òptiques. A mi em van de conya, saps? Tota la Xarxa a cop d'ull.
—No em convenç la idea de veure el món a través d'un filtre que no puc desconnectar, no m'insisteixis.
—Ja, però amb l'identificador de retina no necessitaries un coi de targeta per entrar a casa i jo no hauria de pujar fins aquí dalt a hackejar-te la porta cada cop que te l'oblides. —La porta es va obrir lliscant amb un gemec i ell la va mirar triomfant. —Aquí ho tens!
—Gràcies. —Nadîm era un bon amic, sempre apunt per salvar-li el cul quan ho necessitava, però aquell homenàs barbut s'equivocava. «Soc una extravagant o ho sou vosaltres?».
Nur ja sols ha de travessar l'avinguda. El verd indica que pot creuar però no arribarà al seu destí. Un furgó de Razor Prime s'apropa a gran velocitat. El conductor va desbordat per les ordres d'entrega que se li acumulen a les òptiques. No l'ha vist a temps per reaccionar. L'impacte és brutal i ella surt disparada contra l'asfalt. El buit, mut i fosc ho inunda tot.


Signat
Elies Martínez Codina