Coincidències

Coincidències


La senyora Conxita era una fidel seguidora del tretze. Li agradava explicar com s’havia convertit en el número de la sort per la família. No era una casualitat que la casa i el negoci estiguessin situats en ell. I amb la seva veu octogenària, narrava a tothom que l’escoltes, l’anècdota de la grossa de Nadal quan va comprar una butlleta amb el tretze, convençuda de tenir la guanyadora. I encara que fos per la terminació en sis, va ser premiada. En canvi, la ment matemàtica de la seva neta, l’Anna, rebutjava la humanització dels nombres naturals. La jove, incapaç d’escollir entre el set i el tres, no entenia la creació de lligams efectius amb xifres. Aquella tarda, berenant, en van parlar. L’àvia convertia les coincidències en evidències per tal de santificar la xifra i l’Anna barrinava sobre la dualitat de la sort. En arribar les sis es van acomiadar i la jove, que no volia arribar tarda a la feina, va anar a buscar el seu cotxe. El va trobar atrapat per un altre, aparcat en doble fila. Va decidir preguntar a uns nois que parlaven al final del carreró. Somiadora i optimista, no concebia la maldat humana, i per aquest motiu no va poder anticipar el que passaria. La van rodejar empentant-la com si fos una pilota, d’un costat a l’altre. Sentia la por bloquejant dins seu i no va poder cridar. Mans que la tocaven i la grapejaven, cops de puny i puntades de peu, fins que va arribar la foscor. Més tard, ja estirada dins de l’ambulància, va despertar. Escoltava una sirena, però no s’orientava. Aguanta una mica més que ja arribem, li deia la noia que tenia al costat. No tanquis els ulls, li demanava. No parlava, amb prou feines brogia sons guturals, alhora que li sobrevenien imatges borroses, recordava fortes olors i es reproduïen veus que la colpien. Volia tancar els ulls, però s’esforçava a repetir el mateix so una vegada i una altra. S’esgargamellava neguitosa fins que la noia la va entendre. Tretze. Eren tretze, deia.   


Psudònim:
                  De la Pluja