Coincidència fatal

Un relat de: llpages

Quan en Lluís era petit, li agradava d'apilar les peces del Lego, una sobre l'altra, fins que es perdia l'equilibri i rodolaven per terra. Els pares i els avis picaven de mans per a celebrar la proesa, tot repetint el seu nom, però ell ni somreia ni se'ls mirava. Senzillament, els ignorava i tornava a començar com si res. I tot, sense fer ni un sol so que pogués associar-se a una paraula.

Bona partida.

Després del petó de la mare un cop acotxat, i aprofitant la tènue llum d'un pallasso fosforescent que impedia la foscor total a l'habitació, en Lluís aleshores afilerava les seves joguines, una darrera l'altra, sobre el seu llit, des d'on ell jeia fins al capçal, talment com si refés un cordó umbilical. Era una rutina que sorprenia als pares quan el trobaven adormit amb aquella processó de peluixos, no tan sols pel fet que es repetís cada vespre, sinó per l'exactitud de la línia que marcaven les joguines: sempre les mateixes i sempre en el mateix ordre.

Te n'has sortit prou bé de l'obertura, a veure com anirà el joc mig.

Quan en Lluís va començar a anar a escola, la seva mestra s'adonà de seguida que la seva actitud destacava de la resta de nens perquè desatenia literalment el que ella explicava a classe. En Lluís ni reaccionava quan se'l cridava pel seu nom, i si això treia de polleguera més d'un tutor, el fet que en Lluís defugís qualsevol mirada directe als ulls els acabava de fer perdre l'oremus. Quan li assenyalaven la porta de l'aula amb el dit, en Lluís provocava la riota de la resta dels seus companys quan quedava embadocat mirant fixament la punta del dit índex de la mestra. I continuava sense que ni un mot sortís de la seva boca.

A quin club jugues? A veure si així em respons alguna vegada, noi!

A l'hora del pati, en Lluís no jugava amb d'altres nens. S'arraulia en un racó ombrívol i passava l'estona ben solitàriament i en silenci, tot recollint pedretes que afilerava amb una parsimònia exasperant, talment com si identifiqués cadascuna amb una de les seves joguines de casa i procurés reproduir exactament l'ordre de la línia que dibuixava sobre el llit cada nit.

Tens Elo oficial? Estàs federat?

Va ser aquesta fixació per les coses en línia que va fer que en Lluís quedés prendat de la disposició de les peces d'escacs abans de començar una partida? Va passar una tarda en què una escola d'escacs va parar uns taulers al pati del col·legi per a promocionar el joc entre els alumnes. Els seus ulls, que mai havien mirat fixament la cara de ningú, no es retiraven del moviment de les diferents figures per les caselles del tauler. Semblava hipnotitzat, incapaç de distreure's mentre la partida avançava. Després, quan es va iniciar la sessió de simultànies per a conèixer el nivell de cadascú, en Lluís va mostrar una habilitat inusual per a la seva edat, empatant una partida davant del mestre català que feia de monitor.

Mira, jugues depressa i molt acuradament, talment com si algú et dictés les jugades a cau d'orella. No estaràs assistit per un programa informàtic, oi?

El problema va venir així que l'entrenador d'escacs li comunicà que la partida estava tècnicament empatada: en Lluís va començar a emetre un udol esgarrifós, mentre es movia compulsivament cap endavant i cap enrere i picava de peus i mans sobre el tauler. Mentrestant, pares i monitors es van esverar d'allò més, no estaven acostumats a enfrontar-se a un atac que no quedava clar si era epilèptic o bé esquizofrènic. Les abraçades de la seva mare van anar calmant-lo amb el temps. Aleshores, per sorpresa de tots, va emetre la primera paraula des de la seva arribada al món: Mat! Mat! Mat! Mat! La repetia una vegada i una altra, agrupant després les peces escampades sobre el tauler i tornant-les a posar perfectament sobre les caselles de sortida: volia iniciar una nova partida que fes oblidar la darrera.

Que coneixes en Fritz? Jo diria que és molt amic teu, perquè no hi ha hagut una jugada teva diferent de les dictades pel programa. Què me'n dius?

La següent vegada que va jugar als escacs a l'escola, els mestres van descobrir l'enorme potencial d'en Lluís en aquest joc: va derrotar tots i cadascun dels seus companys de la mateixa edat amb unes combinacions aclaparadores. Després, quan va ser el torn dels grans, també aquests van haver de tastar el regust amarg de la derrota, confirmant el que començava a esbrinar-se entre els assistents a aquesta sessió escaquística: estaven davant d'un nou geni del joc de reis.

Va, home, va, has de confessar que has jugat assistit per en Fritz, no pots negar-ho. Ja ho saps que el temps acaba indefugiblement posant cadascú al seu lloc, oi?

Malgrat la troballa, en Lluís insistia en el seu comportament asocial amb tothom. Les rabietes que agafava a l'hora del pati si no el deixaven acabar una partida encetada perquè calia tornar a classe, amb crits guturals incomprensibles i cosses a tort i a dret, van fer decidir als pares de procurar canalitzar la seva ment prodigiosa en un ambient que l'isolés de la resta de companys per evitar unes rabietes cada cop més agressives a mesura que es feia gran. La solució: jugar per internet, connectant-se diàriament des de la seva cambra, en un horari rutinari que, deslliurat de canvis pertorbadors en el seu dia a dia, el mantenia molt més tranquil que en qualsevol club. Movia i prou, però ho feia tan bé que aviat va començar a aixecar sospites entre els membres de la comunitat d'escaquistes en línia. Jugava sol o seguia les indicacions d'un programari dedicat?

Ei, nano, o qui siguis, que només les rates sajardes s'amaguen darrera d'un ordinador i no donen mai la cara. Vinga, quedem un dia i fem una partideta en viu, fa?

El diagnòstic del trastorn mental que patia en Lluís feia temps que estava clar: en Lluís era autista, acomplia tots i cadascun dels símptomes que caracteritzava aquesta malaltia. Hi havia, però, un petit detall: alguns autistes desenvolupen certes habilitats fins a un nivell que se'ls pot considerar uns genis. Artistes, músics, científics... i jugadors d'escacs, per què no? En Lluís era un d'aquests raríssims casos excepcionals d'autista amb cervell de superdotat, encara que només ho fos per a una única cosa, el combat mental entre peces sobre una taula quadriculada.

No, no cal que diguis res, ets un covard que no sortirà mai a la llum; roman, doncs, en les teves tenebres, que ja apareixeràs quan publiqui la teva partida al fòrum i tothom pugui comprovar que no has fallat ni una de les jugades que suggeria en Fritz. Segueix callat, que així només escoltaràs el soroll dels remordiments de la teva ànima en pena.

El pare d'en Lluís, psicòleg d'empresa, estava especialitzat en descobrir comportaments anticorporatius per part de treballadors que, encara que es creien els més llestos, sempre queien en les trampes dialèctiques que els parava, contradint-se fins al punt que els feia passar de l'estat d'autoconfiança més pregon a les llàgrimes més esborronadores en veure's despatxats quan havien confessat els seus pecats al cap de personal.

Aviat seràs expulsat d'aquesta plana web, t'ho ben juro, conec l'administrador i sap com fer-te fora d'una vegada per totes, trampós, més que trampós!

En Lluís, aquella nit, estava una mica més neguitós que altres dies. S'havia aixecat més d'una vegada de davant de la pantalla i iniciava un gir tancat sobre els seus peus, fent un cercle que recorria una i altra vegada, per tornar a asseure's de nou davant de l'ordinador. Però el seu pare, que aquell vespre també havia decidit de fer una partideta per a veure si aquesta habilitat del seu fill procedia dels seus gens dominants, no estava al cas del reguitzell de cops, copets, rascades, arrossegades de peus, xiulets i mil i un d'altres sorolls que procedien de l'habitació del seu fill: estava massa absort en una partida que li feia reviure situacions quotidianes.

A partir d'ara, et saludaré cada dia que et connectis, a la partida, al fòrum i a totes les planes web on he enviat la nostra partida, la teva enginyosa producció, el fruit d'un cervell de silici que no sap el que és la humitat d'un cervell humà. Et creus molt llest, oi? De debò et creus que ens enganyes a tots? No serà que t'enganyes a tu mateix? Vinga, com a mínim defensa't responent alguna cosa, carallot trampós!

El pare d'en Lluís va sentir un cop sec i contundent que procedia de l'habitació del seu fill. Esverat, hi va córrer de seguida, però fou debades: en Lluís ja no era a la seva cambra. La finestra, que donava al pati comunitari, estava oberta de bat a bat. En abocar-s'hi, el pare d'en Lluís va notar que el cor li sortia per la boca quan va veure el seu fill estavellat sobre la teulada d'uralita que protegia els cotxes dels habitants de l'immoble. Desesperat, sortí com una exal·lació cap a l'escala d'emergència per arribar on era el seu fill el més aviat possible.
A l'habitació d'en Lluís encara pampalluguejava sobre la seva pantalla d'ordinador la fatídica paraula: trampós!

llpages



Comentaris

  • he trobat[Ofensiu]
    Carles Linares | 07-01-2022

    punyent, o pungent...

  • Negre...[Ofensiu]
    Carles Linares | 07-01-2022 | Valoració: 10

    Almenys no és pas autobiogràfic, ja que sembles viu encara... tot i el nom del noi...
    Different dels relats d'escacs fins ara, la història pot sembla més senzilla que d'altres, però és molt més forta (no sé si entens allò que vull dir, però caldria massa frases per explicar-ho en detalls...)

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

994 Comentaris

295299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.