Cercador
Cistella decisiva
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Cistella decisiva
—Va, home, vine-te’n amb mi! —El meu amic va acabar accedint i em va acompanyar. A cap dels dos ens agradava el bàsquet, però, per fer-me companyia, va fer l’esforç.
Ho havia de provar. Mai no havia tingut sort amb les xiques, però aquella nova companya de classe m’atreia com cap altra no ho havia fet mai abans i, xarrant xarrant, entre classe i classe, ens havíem acabat fent amics.
—Estàs segur què és ací? —va dir, una mica sorprès. El pavelló era imponent i les grades laterals estaven plenes. Vam anar pujant i vam acabar als seients més alts per veure-ho bé i passar desapercebuts.
De seguida la vaig veure. Al centre de la pista, amb el 13 a l’esquena i a punt per caçar la pilota al salt inicial, vaig creure veure que em somreia. Vaig enrogir, tot i no estar segur, i li vaig tornar un somriure estúpid. No va donar temps a més. La seua pivot salta més alt i li envia el baló d’una manotada. Sense soltar-lo, finta una defensora i, botant-lo per darrere l’esquena, agafa l’avantatge necessari en la carrera per encistellar en tres segons. Quan torna d’esquenes, enmig d’un aplaudiment ensordidor, mira cap on soc i alça el braç amb el dit estès, assenyalant-me.
—Tio! Te l’ha dedicat?
És la primera vegada que em sent pessigolles al cor i descobreixo que no hi ha res més preciós al món que eixe 13 daurat sobre fons blau que, encara no ho sabia, m’il·luminaria la vida per sempre.
Pseudònim:
Joan Alemany
—Va, home, vine-te’n amb mi! —El meu amic va acabar accedint i em va acompanyar. A cap dels dos ens agradava el bàsquet, però, per fer-me companyia, va fer l’esforç.
Ho havia de provar. Mai no havia tingut sort amb les xiques, però aquella nova companya de classe m’atreia com cap altra no ho havia fet mai abans i, xarrant xarrant, entre classe i classe, ens havíem acabat fent amics.
—Estàs segur què és ací? —va dir, una mica sorprès. El pavelló era imponent i les grades laterals estaven plenes. Vam anar pujant i vam acabar als seients més alts per veure-ho bé i passar desapercebuts.
De seguida la vaig veure. Al centre de la pista, amb el 13 a l’esquena i a punt per caçar la pilota al salt inicial, vaig creure veure que em somreia. Vaig enrogir, tot i no estar segur, i li vaig tornar un somriure estúpid. No va donar temps a més. La seua pivot salta més alt i li envia el baló d’una manotada. Sense soltar-lo, finta una defensora i, botant-lo per darrere l’esquena, agafa l’avantatge necessari en la carrera per encistellar en tres segons. Quan torna d’esquenes, enmig d’un aplaudiment ensordidor, mira cap on soc i alça el braç amb el dit estès, assenyalant-me.
—Tio! Te l’ha dedicat?
És la primera vegada que em sent pessigolles al cor i descobreixo que no hi ha res més preciós al món que eixe 13 daurat sobre fons blau que, encara no ho sabia, m’il·luminaria la vida per sempre.
Pseudònim:
Joan Alemany
Comentaris
-
Prou bé | 05-05-2023
Un relat bonic, positiu i esperançador. Amb trets jovenívols que el fa de bon llegir.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 04-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!