Cercador
Cinquè sonet a Antoni Casals (Zaida)
Un relat de: deòmisesRebutjo l'aire si no el respiro al teu costat;
I el vent se m'emporta,
Com una fulla morta,
Lluny de tu.
Refuso la vida que, quan no hi ets, és soledat
Perquè amb res no em reconforta,
Si, a part de tu, no m'importa
Res ni ningú.
Zaida, llavis de puresa, existència meva, essència,
Quan tornaràs a ser el delit
En els meus dies?
Quan seràs el meu àngel de llum, si ja em guies,
Malgrat la teva absència,
Entre la nit?
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978