Cinc pensaments escrits ( IX )

Un relat de: Arbequina

La majoria dels nostres prejudicis es basen en un criteri estètic.


Un no s'enfada amb l'altra gent: s'és massa egoista com per donar-los aquesta importància.


Lo que faria dels catalans una gran nació fa de Catalunya un país mediocre: els catalans no som patriotes.


La vida és una malaltia terminal.


El nostre egocentrisme fa fàstic: s'heu fixat que quan algú diu el que pensem diem: "té raó", i quan algú actua com nosaltres ho hauríem fet pensem: "ha fet bé"? Quina simplicitat!

Comentaris

  • Enginyós, Arbequina (oliva ;-) ).[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 18-09-2021 | Valoració: 9

    Estan bastant bé aquestes reflexions.

    Sí que és veritat, almenys, que la gent no sol agafar ninguna responsabilitat malgrat ho facis textualment a la seva manera... la gent és així de caparruda sovint, suposo que inclòs jo mateix en alguns casos.

    També m'agraden les teves altres reflexions, tot i que se m'han borrat de la memòria... ho sento, tinc mala idem.

    T'animo a continuar, Arbequina.

    Salutacions!!

  • Arbequina[Ofensiu]
    Queca | 23-10-2007

    T'acabo de escobrir de rebon en un comentari que vares deixar a un altre relataire. I m'en alegro. Pel que he pogut veure, i pot ser que m'equivoqui, sembles força crític, tenir molt clar el que vols i el que no, i això, en aquesta societat, és un do que no et pots permetre el luxe de perdre.
    Els pensaments són lliures! I sort d'això! Podem o no estar-hi d'acord. Jo, personalment, no sé si en comparteixo masses dels que has escrit aquí... Però m'agrada que siguin els teus, i que ho diguis en veu alta.
    L'enhorabona, i benvingut al meu record.

  • La vida...[Ofensiu]
    Laus | 10-10-2007


    esperem que no sigui malaltia... però sí terminal, per saber valorar-la i marcar-nos una fita o altra.

    He llegit el teu extens comentari sobre el meu article del canvi climàtic. Crec fermament amb el que em dic; el capitalisme per força és causa de la destrucció. I potser tens raó i som éssers destinats a consumir, però no a malgastar amb l'ambició miserable d'acumular béns inútils.

    De tota la informació que rebem, la meitat intenta vendre'ns un món i un sistema més humà del que és en realitat.

    Sento ser tan destructiva, però surto al carrer i m'impregno d'aquest sentiment.

    El Deute ecològic és el deute que les grans potències econòmiques capitalistes tenen amb el tercer món, per contaminar en excés. Vols dir que no té relació? Pq EEUU no li interessa el protocol de Kiotto?

    Perquè ataquen amb normatives al ciclista i no es regula el trànsit de cotxes?La bici és feble i és la solució, però ja sabem que no ven tan, que no aporta tant a l'economia multinacional.


    La vida... no és malatia...

    però el món està malalt, terminalment, el món té febre...

    Gràcies pel teu temps i la teva valoració.

    Laus

  • Quan s'escriuen els pensaments[Ofensiu]
    Nubada | 29-09-2007

    Quan s'escriuen els pensaments no s'escriu tot. Per tant, qualsevol pensament escrit en una frase pot tenir molts matisos, i de cadascuna d'elles en podríem parlar i parlar...
    El mèrit està en saber trobar aquelles paraules que expressin de la millor manera possible allò que pensem.
    Endavant amb els teus pensaments escrits, Arbequina.
    Moltes gràcies per la teva observació sobre els meus punts suspensius. Tens tota la raó!
    (Has vist? En tot aquest comentari només n'he posat una vegada... ui, dues!)

  • Tot depend[Ofensiu]
    Marta | 10-09-2007

    Això nomes passa a certes edats , quan tens una edat i has sortit a donar un cop pel mon les coses s aprecien d' altre forma

    Pd-Gracies per la correcció.
    No penso mai si el que escric es o no bonic es senzillament el que sento en aquell moment, es cert que desprès d'un temps potser ho retocaria però perdria l' essència del que vaig sentir en el moment que ho vaig escriure.

  • La vida és una malaltia terminal[Ofensiu]
    J. Pla | 06-09-2007 | Valoració: 9

    Aquesta és l'oració triumfal dels cinc pensaments...
    Clara, concisa... autèntica. Molts filòsofs i escriptors l'han dita, amb altres mots, més llarga, més curta... tot raonador ha tingut aquesta il·luminació algún cop. I sempre que l'escolto (o la llegeixo) amb sorprén.
    Trobo que és un frase serena i plena de saviesa.
    La meva opinió és que és la corona de les cinc sentències que has escrit.
    És suau i cruel, ens enganya amb un sabor agredolç.

  • sempre tan lúcid[Ofensiu]
    gypsy | 06-09-2007

    amb el pensament ben lliure.
    Ben retrobat company!, feia temps.
    M'agrada que la gent torni. Gràcies pel comentari i la reflexió. Gràcies per la teva sensibilitat.

    Això de la Lilith et fa comprendre moltes coses, que sovint passen inadvertides i que la vida és una dura cursa d'obstacles. S'ha de lluitar per no sucumbir.

    Un plaer llegir-te, estic tant d'acord amb tu amb la visió del país i de lo poc patriotes que som i lo poc que estimem les nostres arrels i costums.
    Bé, Franco no ha estat gratis. Ha deixat la ment de molta gent anorreada i el pitjor, esporuguida.

    Visca la terra i qui la estima!
    gyps

  • Cinc reflexions més...[Ofensiu]
    brideshead | 26-06-2007

    1) No hi estic gaire d'acord... Crec que el criteri estètic es pot aplicar a moltes coses físiques, tangibles, però... què me'n dius de les emocions, dels sentiments, de la moral, de l'ètica? Com seguir un criteri estètic en aquests casos....?

    2) El que vols dir és que un s'enfada amb si mateix?... Jo crec que m'enfado amb algú altre quan consideri que el que diu o fa és injust, o injustificable, o que està fet o dit amb totes les ganes de ferir el qui l'escolta.

    3) Suposo que aquí has volgut "provocar" el lector. Potser no l'entenc bé, aquest pensament, però en la meva opinió els catalans sí que som patriotes... fins allà on ens deixen!

    4) Totalment d'acord. Tota vida té una caducitat, per això s'ha d'exprémer al màxim, per tal que quan s'acabi, hagi valgut la pena.

    5) Més que "simplicitat", jo en diria egoïsme i orgull.... De vegades, costa saber donar la raó, encara que interiorment n'estem del tot convençuts que l'altre la té. I és que per saber perdre cal honestedat i bon criteri, oi?

    Bé, sento tanta discrepància, però en el fons crec que és molt positiu: les teves reflexions en provoquen unes altres i això sempre és bo... perquè pensar és saníssim!

    Una forta abraçada, Arbequina. Veig que segueixes "voltant"... espero que el viatge sigui ben positiu i enriquidor!

  • F. Arnau | 21-06-2007 | Valoració: 10

    Per fi torne a gaudir d'aquests aforismes teus, o "Pensaments escrits", com tu els anomenes...
    Has trigat prou des de la darrera entrega, però la creació literària té aquestes coses (supose).
    M'han agradat, sobretots, els tres primers, que parlen de prejudicis, de l'egoisme i de la vida...
    El que parla dels catalans, crec saber per on vas, però ho deixe còrrer per temor de posar la pota...
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS A veure si ens fas fruir de la propera entrega més aviat.

  • Uns d'acord, altres en desacord.[Ofensiu]
    Lèvingir | 21-06-2007

    malgrat ser bons pensaments.

    Lèvingir

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

346 Comentaris

52458 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.