Cinc euros i cinquanta cèntims

Dirà que aquesta quantitat és mínima, ridícula, gairebé inconseqüent. Comptant la inflació, poc es pot fer amb cinc euros i cinquanta cèntims. Amb sort, un cafè al centre de Barcelona, amb gust insípid i nom en anglès, servit per algú que et pregunta si el vols to take away mentre et cobra més del salari mínim per hora.

Però encara queden llocs —pocs, ho admeto— on cinc euros i cinquanta cèntims poden sostenir una jornada sencera. Hi ha bars amagats —que no diré el nom per evitar processos irreversibles de gentrificació— on, per aquesta quantitat, tens mig menú i encara et serveixen un cafè. Per a mi, que soc de poc menjar, és suficient per viure dignament fins al vespre. Al preciós cinema Texas podria comprar una entrada i encara em sobrarien dos euros i mig per una cervesa fresqueta: una recepta simple i eficaç de felicitat.

El cas és que vaig decidir invertir aquesta petita fortuna en un viatge de rodalies cap a Tàrrega. A la ciutat del Pedrolo, el poder adquisitiu dels cinc euros i cinquanta cèntims es multiplica miraculosament. Us en faig una llista no exhaustiva: dos vermuts a la plaça, dues entrades al museu comarcal, dues pel Cinema Majèstic —i encara quedarien cinquanta cèntims per compartir unes pipes.

M’interessava en especial el concepte “per dos”, perquè no tenia previst anar-hi sol. Fa anys hi vaig fer un intercanvi escolar i em vaig enamorar d’una noia amb un accent urgellenc preciós. Aquells cinc euros i cinquanta cèntims no eren només una moneda de canvi: eren la promesa d’un retrobament, l’oportunitat de reconciliar-me amb el meu jo adolescent, massa tímid per declarar-se.

Tot això, no ho vaig poder fer.

El tren, per una d’aquelles “incidències tècniques” ja massa familiars, va quedar aturat abans de sortir. No va arrencar mai. Les meves queixes, exposades amb un civisme exemplar, van topar amb la retòrica sofista dels agents de Rodalies, experts en cants protocol·laris i solucions inexistents.

Així doncs, considero que és just que se m’ofereixi una nova possibilitat de retrobar aquell amor ajornat. Si no és viable restituir-me aquesta oportunitat, almenys retornin-me els cinc euros i cinquanta cèntims —preu oficial del trajecte fallit— que l’inconsiderat, antipàtic i groller agent de rodalies, amb una fermesa quasi fanàtica, es va negar a reemborsar-me.