Cibernètica

CIBERNÈTICA

Li havien donat un cop al cap. Una pluja d’estrelles li enterbolia la vista quan va recuperar l’equilibri.
Fent tentines va arribar a l’escala metàl·lica que portava al segon subterrani. Va ficar-se per un corredor. Tot es confonia, no perquè fos fosc sinó ben al contrari, pel blanc enlluernador que s’estenia pel passadís esborrant gairebé les portes que s’hi endevinaven. En Harris es va dirigir cap el fons del corredor. A punt d’arribar-hi, es badà una porta a la seva dreta com si l’haguessin retallat amb un cúter a la paret.
En Harris, era físic i treballava a GENESIS des de feia un any.
Feia una setmana que havia detectat certes anomalies: Un agent estrany causava interferències en el programa central. Algú estava manipulant l’ordinador central.
Quan ho va comentar als seus caps, es van riure d’ell.
No devia, però, anar errat, quan feia un moment algú l’acabava d’estabornir mentre s’aventurava a investigar el segon soterrani, on no havia estat mai.
Va entrar per aquella porta a una sala poc il·luminada, entapissada tota per panells de control. Al mig hi havia deu plataformes on s’erigia un mateix holograma: El cap rapat i luminescent d’una dona. Fascinat per tot plegat sentia el brunzir dels aparells com una hipnòtica melodia de fons.
En Harris va sentir com els ulls metàl·lics de la dona de l’holograma es dirigien a ell, xuclant-li la força de voluntat, buidant-lo de qualsevol pensament al mateix temps que li provocava una erecció. Aquesta es va anar fent més i més urgent, arrossegant-lo fins una cabina tancada que hi havia al fons de la sala on l’esperava un cíborg femení en el que va descarregar la seva ànsia.
L’orgasme va ser brutal. Una descarrega elèctrica que el va buidar de tot.
Entotsolat mirant la pantalla del seu ordinador no recorda què estava fent, ni haver-se alçat de la cadira com no fos per anar al bany, potser a beure aigua...? Té mal de cap i coïssor a l’entrecuix.


Autora: Anna Ramon