CHECKPOINT CHARLIE

Ricard entra d'esma a l'habitació de l’hotel. El iaio ronca. Es renta la cara. Aixeca els ulls a l'espill però de seguida tanca el llum. Mira de dormir però no pot. Li fa angúnia pensar que en tornar a casa provarà amb Sara aquelles coses que ha fet amb la puta. S'asseu a les fosques. Obre una mica la finestra. Té fred però s'aguanta. Segueixen caient volves soltes. El iaio s'aixeca. Passa per davant de Ricard i a les palpentes troba el lavabo i pixa. Estira la cadena, surt i s'atura al mig de l'habitació, perdut. Ricard li veu un puntet tènue de llum als ulls. El iaio avança a les palpentes fins que toca el llit. Desplega d'una en una les mantes, s'estira i es tapa. Estàs més allà que aquí, eh que sí?, pregunta Ricard, però no hi ha resposta. No sap si ell es gastaria els diners com el seu iaio, viatjant per Europa amb el seu nét. És honorable, quan ja no tens obligacions, fer allò. Però no està segur de tenir-ne ganes, arribat el moment. El iaio sospira i agafa el son exactament allà on l'havia deixat. Ricard es treu el sobre de la butxaca i compta els diners. La llum pàl·lida de la torre d'Alexanderplatz il·lumina els contorns de la llista de despeses que hi ha sobre la taula. Ricard agafa un boli i en fa una esmena. Li ha promès a la seva dona que ja no fuma però trau un cigarret del compartiment secret de la maleta. Obre la finestra. Aleshores veu el disc metàl·lic, entre dos núvols, al cel taronja. Deu ser tan gran com un avió comercial, pensa, però és fosc i vola més baix. Li sembla una mena de globus o un aparell meteorològic. Sona el mòbil. Sara. Tanca la finestra i corre la cortina. Després s'adona que encara porta el cigarret enganxat als llavis. Torna a descórrer la cortina. Obre la finestra i el llança al carrer. El disc negre ja no hi és. Sara li pregunta què han vist aquell dia. Es tanca al lavabo per parlar mentre el fum s’esvaeix molt a poc a poc al seu voltant.


David Bo Peña